Una de les propostes de viatge de Amics del Liceu per a aquest estiu ha estat el Festival d'Òpera de Munich. Téd una llarga tradició i acostuma a representar els títols de la temporada inmediatament anterior, incloent-hi els mateixos repartiments. És clar que també inclouen les posades en escena que en general són trencadores, unes més que unes altres. En el cas de les tres òperes vistes, I Capulleti només podia fer-la una soprano equilibrista doncs havia de cantar pujada a una pica de lavabo dirigint-se a Romeo pwnjat d'una creu. La idea sembla meravellosa, la realització, perillosa. Globalment el Tristay va ser molt ben resolt, en alguns moments espectacular, excepte en el tercer acte. I la Lucrezia bastant pobre, i com el aigua, incolora inodora i insípida
I Capuletti e i Montecchi amb una Kasarova insuperable i una Ekaterina Siurina,que va ser un descobriment,va significar un retrobament amb Bellini tan de temps absent de la nostra programació liceista. El Tristany i Isolda va tenir un repartiment de somni: Nina Stemme fantàstica) ,Ben Heppner (una mica passadet) i René Pappe (inmens).
I ara la Lucrezia Borgia: Algú va dir que la Gruberova fa de Gruberova i va fer de Gruberova. Vasallo va fer de Duc i Silvia Tro va substituir Nino Surguladze. Jo he de dir que tinc un sentiment ambivalent: continuo estimant-la per algunes coses i horroritzant-me per unes altres. I la veritat és que en aquests moments encara que va defensar amb dignitat el paper vaig veure que els anys no passen en va per ningú. Es una gran professional amb molts rercursos tècnics que li van servir per maquillar una escena final en la que es va veure en dificultats. Jo estava a tercera fila i això que te molts inconvenients té l'aventatge de que es perceben millor les virtuts i els defectes del cant. Un recital de Jonas Kauffman és com un petit tast del que ell pot fer i el concert del teatre Curvillies val més per la salas que per qualsevol altra cosa.
dilluns, 12 de setembre del 2011
Nosaltres, els verdians
Des de fa un temps es va crear el grup verdià dintre de Amics del Liceu. La seva tasca consisteix en organitzar sessions sobre les òperes de Verdi peròtambé sobre autors italians i del àmbit llatí. Hi ha haguts sessions sobre Il trovatore o Falstaff però, per exemple, la darrera va ser sobre Carmen.
Es preparen sessions de diferent estructura (sobre la època,les relacions amb altres compositors i compositors, etc. Però el què és fonamental són les projeccions de fragments de l'òpera en diferents versions per poder veure diferents estils i també fer comparacions.
La propepera sessió i primera d'aquesta temporada serà sobre el Faust. Us hi esperem.
Es preparen sessions de diferent estructura (sobre la època,les relacions amb altres compositors i compositors, etc. Però el què és fonamental són les projeccions de fragments de l'òpera en diferents versions per poder veure diferents estils i també fer comparacions.
La propepera sessió i primera d'aquesta temporada serà sobre el Faust. Us hi esperem.
diumenge, 11 de setembre del 2011
Va de Wagner
Sembla ser que les forces vives del wagnerianisme local han tocat totes les tecles de les institucions publiques i privades (del CCCB fins el Departament de Cultura per celebrar amb pompa i circumstància l’efemèride del bicentenari del compositor de Leipzig. Simposiums, exposicions representacions operístiques de les quals la vinguda al Liceu dels cosos estables de Bayreuth al setembre de 2012 en serà l’aperitiu.
Un, en la seva humilitat i les seves poques influències (cap ni una) va intentar recordar a algunes institucionses i a algunes persones que 2013 és TAMBÉ el bicentenari del naixement de Verdi. Jaume Radigales, un gran mozartià, sembla que tenia algún projecte sense acabar de concretar. Rosa Massagué, wagneriana de pro, Amics del Liceu i sobretot el Liceu van rebre escrits o visites per intentar honorar el compositor de Busetto en la seva efeméride.
Perquè es vegi la diferencia de tracte, en Joan Matabosch va comentar que 2012 i la meitat de 2013 serien l’any Wagner i la resta, seria de Verdi. Però la qüestió no és només el temps sinó què es farà: el gran acte consistirà en la representació de “La baglia di Legnano” (de les primeres òperes del compositor). Crec que no es poden fer comentaris.
No es tracta de convidar a un banquet als més ben alimentats i deixar les engrumes pels més pobres: el Liceu de TOTS ho és també en igualtat, no d’uns més que d’uns altres.
No hi haurà subjacent la ideología nacionalista del XIX i el seu réflex en l’actualitat? Si d’això es tracta no crec que Verdi sortís molt mal parat en la comparació amb l’alemany
Un, en la seva humilitat i les seves poques influències (cap ni una) va intentar recordar a algunes institucionses i a algunes persones que 2013 és TAMBÉ el bicentenari del naixement de Verdi. Jaume Radigales, un gran mozartià, sembla que tenia algún projecte sense acabar de concretar. Rosa Massagué, wagneriana de pro, Amics del Liceu i sobretot el Liceu van rebre escrits o visites per intentar honorar el compositor de Busetto en la seva efeméride.
Perquè es vegi la diferencia de tracte, en Joan Matabosch va comentar que 2012 i la meitat de 2013 serien l’any Wagner i la resta, seria de Verdi. Però la qüestió no és només el temps sinó què es farà: el gran acte consistirà en la representació de “La baglia di Legnano” (de les primeres òperes del compositor). Crec que no es poden fer comentaris.
No es tracta de convidar a un banquet als més ben alimentats i deixar les engrumes pels més pobres: el Liceu de TOTS ho és també en igualtat, no d’uns més que d’uns altres.
No hi haurà subjacent la ideología nacionalista del XIX i el seu réflex en l’actualitat? Si d’això es tracta no crec que Verdi sortís molt mal parat en la comparació amb l’alemany
Perspectives liceístes 2011-2012
En primer lloc com la crisi pot amb tot i serveix per tot direm que les perspectives no són bones. De entrada tenim tres repeticions que encara que són bones poden cansar. Ah! I dos són de Mozart: Le nozze di Figaro i La flauta màgica. Ho sento señor Radigales, o no? La tercera és la Aida de Mestres Cabanes que s'hauria d'espaiar més en el temps per no aborrir el personal.Hi ha quatre més que podem considerar de repertori, encara que els comentaristes dels diaris cada vegada que ccomencen les representacions d'una òpera no es cansen de repetir els anys que fa que no es representa al Liceu. Tenint en compte que cada any es fan deu com a màxim i el número de òperes que es poden representar és molt nombrós hi haurà algunes que no s'han reprensentat des de fa més de cent anys. Són Linda de Chamounix, La Boheme, Adriana Lecouveur i Pelleas et Melisande. Sovint s'havien de buscar amb lupa els autors dels Països Catalans. Aquest any, en canvi en tenim quatre: Montsalvatge (El gato con botas), Benguerel(Jo,Dalí), Toldrà (El giravolt de maig) i Vicent Martí i Soler (Il burbero di buon cuore). Hi ha tres estrenes: el ja citat Jo, Dalí, La grand Macabre de Ligeti i el programa doble Una tragèdia florentina i el Nan de von Zemlinsky. Ja us ho explicaré quan les vegi.
I arriba la gran decepció: Faust de Gounod. Amb un repartiment molt complet ens donaran una versió retallada i en concert. No sé a qui s'haurien demanar responsabilitats per aquests atemptat. Aquesta és la primera decepció de la temporada. Quantes més en cauran?
Concerts, recitals i ballet completen el panorama i tindrem artistes importants: JD Flores, D.Damrau, N. Stemme, Pappe, Gheorgiu, Cedolins, Caballé (50 anys al Liceu), un concert del contratenor Philippe Jaroussky que tot ser interessantíssim i molts artistes més
Després us parlaré del tema però us avanço que una part important de les restriccins pressupostèries de la temporada poden tenir a veure amb la vinguda al setembre del 2012 dels cosos estables de Bayreuth.
I arriba la gran decepció: Faust de Gounod. Amb un repartiment molt complet ens donaran una versió retallada i en concert. No sé a qui s'haurien demanar responsabilitats per aquests atemptat. Aquesta és la primera decepció de la temporada. Quantes més en cauran?
Concerts, recitals i ballet completen el panorama i tindrem artistes importants: JD Flores, D.Damrau, N. Stemme, Pappe, Gheorgiu, Cedolins, Caballé (50 anys al Liceu), un concert del contratenor Philippe Jaroussky que tot ser interessantíssim i molts artistes més
Després us parlaré del tema però us avanço que una part important de les restriccins pressupostèries de la temporada poden tenir a veure amb la vinguda al setembre del 2012 dels cosos estables de Bayreuth.
Temporada del Liceu 2010-2011
Temporada del Liceu 2010-2011
És només un petit resum que pot donar idea del què ha estat. Una Carmen interessant amb Uria Monzon, Alagna i Schrott i posada en escena de Bieito que ja era coneguda des de feia deu anys. La escana dels Mercedes dels contrabandistes impresionant per lo complicat. A Lulú i, a pesar dels seus valors em vaig aborrir molt I això que cantava una gran Patricia Petibon. El Falstaff us el comentaré al final. L'Anna Bolena amb una posada en escena fluixa comptava d'entrada amb Edita Gruberova`que va cantar com en ella és habitual. Però qui va sorprendre de veritat va ser Elina Garanca una mezzo impresionant, Bros, Colombara i Orfila en la seva línia. Una excelent i brillant posta en escena del Parsifal acompanyant K.Floriant Vogt, Anja Kampe, Held, König, Daniel i Jerkunica va significar el Wagner de la temporada. La cavalleria rusticana i Pagliacci van ser molt correctes amb especial menció per José Cura i Luciana d'Intino. Ens va fallar Carlos Alvarez. Der freischütz em va semblar fluixa i l'argument... Ariane et Barbe-bleu va ser interessant tan des del punt de vista musical com argumental. Té un paper de soprano esgotador. Els darrers comentaris són per Falstaff i Tamerlano. La primera no és un títol verdià especialment estimat per a mi però vaig tenir ocasió de viure una experiència posiblement irrepetible: veure-la primer des de la sala i després des de dintre de l'escenari barrejat amb tècnics i artistes, assistint als moviments de la escenografia i al maquillatge dels cantants. Jo puc dir que va ser una experiència al•lucinant. Difícilment la oblidarè. El Tamerlano de Haendel en versió de concert tenía l'alicient inicial de que cantava en Plácido Domingo. Com era d'esperar no és un paper especialment adient per a ell encara que el va salvar amb solvència. Però els altres cantants, especialistes en barroc, van donar una lliçò de cant especialment Bejun Mehta que juntament amb l'altre contratenor, Max Emanuel Cencic, la soprano Sarah Fox i amb papers menys lluïts Anne Sophie von Otter i Vito Priante. Confesaré que feia molt de temps que no m'ho pasava tant bé, i això que la òpera va durar quatre hores. Quan una música es bona i està ben interpretada no importa el temps.
És només un petit resum que pot donar idea del què ha estat. Una Carmen interessant amb Uria Monzon, Alagna i Schrott i posada en escena de Bieito que ja era coneguda des de feia deu anys. La escana dels Mercedes dels contrabandistes impresionant per lo complicat. A Lulú i, a pesar dels seus valors em vaig aborrir molt I això que cantava una gran Patricia Petibon. El Falstaff us el comentaré al final. L'Anna Bolena amb una posada en escena fluixa comptava d'entrada amb Edita Gruberova`que va cantar com en ella és habitual. Però qui va sorprendre de veritat va ser Elina Garanca una mezzo impresionant, Bros, Colombara i Orfila en la seva línia. Una excelent i brillant posta en escena del Parsifal acompanyant K.Floriant Vogt, Anja Kampe, Held, König, Daniel i Jerkunica va significar el Wagner de la temporada. La cavalleria rusticana i Pagliacci van ser molt correctes amb especial menció per José Cura i Luciana d'Intino. Ens va fallar Carlos Alvarez. Der freischütz em va semblar fluixa i l'argument... Ariane et Barbe-bleu va ser interessant tan des del punt de vista musical com argumental. Té un paper de soprano esgotador. Els darrers comentaris són per Falstaff i Tamerlano. La primera no és un títol verdià especialment estimat per a mi però vaig tenir ocasió de viure una experiència posiblement irrepetible: veure-la primer des de la sala i després des de dintre de l'escenari barrejat amb tècnics i artistes, assistint als moviments de la escenografia i al maquillatge dels cantants. Jo puc dir que va ser una experiència al•lucinant. Difícilment la oblidarè. El Tamerlano de Haendel en versió de concert tenía l'alicient inicial de que cantava en Plácido Domingo. Com era d'esperar no és un paper especialment adient per a ell encara que el va salvar amb solvència. Però els altres cantants, especialistes en barroc, van donar una lliçò de cant especialment Bejun Mehta que juntament amb l'altre contratenor, Max Emanuel Cencic, la soprano Sarah Fox i amb papers menys lluïts Anne Sophie von Otter i Vito Priante. Confesaré que feia molt de temps que no m'ho pasava tant bé, i això que la òpera va durar quatre hores. Quan una música es bona i està ben interpretada no importa el temps.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)