divendres, 20 de juliol del 2012
JONAS KAUFMANN
No són bons temps per a la lírica. En cap sentit. Ara ens preocupa i molt, la salut d'en Jonas Kaufmann, afectat d'un càncer. Li desitgem que es recuperi per continuar cantant i vivint. Gràcies per tot el què has fet fins ara i estem convençuts que encara ens donaràs moltes sessions de cant meravelloses.
Germersheim 2000
dijous, 24 de maig del 2012
AIDA AMICS
1.- Carlo Bergonzi. Si quel guerrier io fossi... Celeste Aida Verona 1966. 4'36
1.1.-
2 Vieni diletta appressati.
Violeta Urmana, Roberto Alagna, Ildiko Komlosi.
From the brand new Franco Zeffirelli Production of Verdi's Aida. La Scala 2007. 2'49
3.- Su del Nilo .. Guerra.
Cedolins, Fraccaro, Zajick. San Carlo Nápoles, 1999 6'01
4.- Ritorna vincitor
4.3.- Leontyne Price. 1966. 6'33
2n acte
5.- Nume custode e vindice. Amneris is played by Kate Aldrich and Aida by Adina Aaron. Zeffirelli. Scala Met. 2001. 9 minut
6.- Escena i marxa triomfal
6.3 Arena de Verona 2011. 9'27
ACTE 3r
7.- Introduccio Orquestra Opera de Gales. Sense any. 2'15
8.- Qui Radames verra... o patria mia.
8.2.- Maria Callas. Scala Tullio Serafin. 1956 7'05
9.- Ciel, mio padre... La Monnaie.2004. Escenografia Robert Wilson. Norma Fantini i Mark Doss. 8'06
10.- Pur ti riveggo... Scala. Maria Chiara Luciano Pavarotti 1986. 10'18
Acte 4rt
11.- Gia i sacerdoti adunansi no teatre 1971 Cosotto Corelli 9'43
12.- Ohimè morir mi sento. Luciana D'Intino-Georgio Giuseppini La Scala 2006 10'45
13 Oh terra addio. Aprille Millo Placido Domingo Dolora Zajick. MET 1989 5'58
dimarts, 24 d’abril del 2012
L'ànima del Liceu
dissabte, 21 d’abril del 2012
La Flauta màgica
divendres, 20 d’abril del 2012
Parlem del què ens agrada
Retorn
Cada dia em faig les mateixes preguntes sobre tot el què ha passat i continua passant però ningú no dona respostes. És com la llei del silenci. Al teatre només una part dels treballadors (Orquestra, cor, tècnics) continuen expressant les seves diferències en com s’ha conduït la crisi. L’altra part, fonamentalment la administració, ha renunciat a la lluita i, se suposa, s’han passat al bàndol que de moment i mentre no es demostri el contrari, ha guanyat la batalla. No faré el comentari malèvol que se m’acut. Però a més els directius del teatre no baden boca i mira que el director general se n’havia afartat d’anar a ràdios, televisions i diaris a dir-hi la seva. Ara el silenci. Les administracions públiques callen: en Ferran Mascarell parla de qualsevol cosa menys del Liceu. Els mitjans de comunicació, TOTS, tampoc obren la boca per dir el que ha passat o passa al Liceu. I els espectadors, la ciutadania, excepte gent conscienciada, o callen, o miren cap a una altra banda o el que és pitjor aplaudeixen la gestió que ha suposat una temporada iniciada amb la transformació d’una òpera en un concert, que ha suspès uns quants espectacles i que encara bo que s’ha restablert una certa “normalitat”.
Continuaré
dimarts, 6 de març del 2012
Jo també la demano
El treballadors del Liceu demanen la dimissió del director, Joan Francesc Marco
En una carta amb 301 firmes, el titllen "d'irresponsable", "frívol" i "temerari" i demanen la seva dimissió junt amb la cúpula directiva del teatre
ARA
BARCELONA | Actualitzada el 05/03/2012 18:41
Una àmplia majoria de treballadors del Liceu, 301 persones, han signat una carta demanant la dimissió de Joan Francesc Marco, l'actual director gerent del teatre. Després de la crisi que va obrir la presentació d'un expedient de regulació (que pretenia tancar el teatre dos mesos), l'amenaça de vaga per part dels treballadors i de la retirada d'aquesta mesura, ara els treballadors exigeixen un canvi de rumb a la direcció del teatre.
En una carta a Marco, recorden que en quatre anys hi ha hagut tres conflictes col•lectius, 41 acomiadaments, el tancament del teatre el mes de setembre i l'ERO presentat aquest febrer. "Les seves propostes de 'model nou' ens allunyen molt més de la societat catalana", diuen a la carta, on consideren a Marco un "irresponsable" per haver presentat l'ERO de forma unilateral, "una actitud impròpia d'un director general". L'acusen de "manca de professionalitat" i d'"incompetent com a gestor cultural".
"Volem que la persona que encapçali aquest teatre sigui (...) coneixedor d'un teatre d'òpera, que sàpiga potenciar els actius artístics i econòmics de la institució, que estigui a l'altura del seu prestigi i capti l'atenció dels potencials patrocinadors nacionals i internacionals, que sigui la imatge d'una gran entitat cultural, dialogant, propera als treballadors", anuncien. Al final, demanen la dimissió del director general del Liceu i de la resta de responsables de la direcció.
Temporada 2012-2013. Comentari
A part del tres títols wagnerians de Bayreuth (L’holandès errant, Lohengrin i Tristany i Isolda) a principis de setembre, tindrem un altre Wagner, L’or del Rhin, inici de una nova tetralogia en anys successius; i Rienzi en versió de concert.
De Puccini, Madama Butterfly (Roberto Alagna, Hui He).
De Rossini, Il turco in Italia.
De Donizetti, L’elisir d’amore (Rolando Villazón).
De Mozart, Lucio Silla (Patricia Petibon).
De Dvorak, Rusalka.
De Offenbach, Les contes de Hoffmann (Natalie Dessay).
De Chaykovski, Iolanta (amb els cossos estables del Marinski i Ana Natrebko).
De Kurt Weill, Street Scene.
De VERDI, La forza del destino.
Bejun Mehta i Joyce di Donato faran dos recitals.
El AlvinAiley, el American Ballet Theatre i el Ballet am Rhein, seran les companyies de ballet.
Tot això si la ineptitud no continua i repetim la jugada d’aquest any i si els artistes no desconfien de la solvència del nostre teatre.
Algú creu que aquesta filtració ha estat neutra o errònia. Jo no. Mentre ens entretenim en les consideracions de obres i artistes de la temporada 2012-2013 ens oblidem dels problemes profunds que patim ara i demà.
Preguntes
En primer lloc si el dèficit previst era de tres milions d'euros i dels treballadors se'n trauen 1'5, de on surten els altres?
Quina informació se'ns ha donat: que ho anul•len tot excepte el Pelleas et Melisande. És això salvar la temporada?
Quin ha estat el paper dels mitjans de comunicació? Repetir les notes informatives (?) escarransides i sense una paraula de més de la direcció del teatre.
I el paper de la Conselleria de cultura, el ministeri i les altres institucions i mecenes o patrons?
Quina coordinació ha existit perquè hagi abonats als qui s'ha retornat el import de les localitats que se suposa que hauran de tornar a pagar si volen assistir a les representacions?
Amb quina moral els actuals abonats el renovaran si no saben que els depararà el futur, si tenen alguna possibilitat de assegurar-se la temporada sencera?
Quina confiança es pot tenir en un staff directiu que no ha estat capaç de organitzar la temporada d'acord amb el pressupost previst?
I què saben els representants de les administracions que quan hi ha vaques magres tot va bé però com no saben del funcionament d'un teatre d'òpera (i un dubte que tampoc d'economia i ignoren la organització d'una empresa pública.
I tremolem: El senyor Mascarell ha promès canvis pel començament de l’any 2013. Serà per millorar? Entretant els que arriben es trobaran amb la temporada dissenyada (com és lògic però sense la possibilitat de gestionar-la des del principi.
Si us plau Sr. Marco, MARXI, encara que vostè presumeix que no llegeix el que s'escriu en paper o a les xarxes socials quan són el testimoni del què pensen els espectadors (abonats o no) que al cap i a la fi són els destinataris de l'espectacle operístic i qui li paga el seu sou.
Adriana Lecouvreur, abans de temps
Encara que falti molt de temps per les representacions del mes de maig, aprofito la explicació que va fer Ramón Gener sobre l'Adriana Lecouvreur de Francesco Cilea al seu programa"Òpera en texans"
dijous, 16 de febrer del 2012
INDIGNACIO
Alguns com jo no deixarem d’anar al Gran Teatre però ens agradaria en primer lloc que cessessin al sr. Marco i que el professional, encara que fos polític, tingués les coses clares, sabés de què va aquest assumpte i deixés de preocupar-se pel seu futur (polític o no). I que fos capaç de planificar una temporada amb el que hi ha i no improvisant, ara trec el petit Liceu, ara suprimeixo, això, després allò. Que sigui capaç de cuidar els mecenes i no deixar que marxin a altres activitats i teatres.
Com renovaran els espectadors els seus abonaments al mes de març?
Quina moral tindran els treballadors, que han ofert una solució si més no raonable que no s’ha escoltat, quan com en una muntanya russa, ara se’n vagin de vacances, després tornin a treballar per tornar a marxar i retornar novament per anar al mes d’agost novament de vacances. Queda clar que les vacances s’entenen en sentit figurat perquè l’atur encara que només sigui per dos mesos no deixa de ser traumàtic.
Lamento no trobar millor exemple que el “Váyase, señor González” de l’Aznar per aplicar-lo al director general del Liceu:
MARXI, JA, SENYOR MARCO.
dilluns, 13 de febrer del 2012
Catalunya Música. Una tarda d'òpera
Perdó
dimecres, 1 de febrer del 2012
Il burbero i Les noces
diumenge, 29 de gener del 2012
Parlem d'òperes...
...encara que maleïdes les ganes que ens queden. Aquests dies s'han posat en escena simultàniament dues òperes: La primera Il burbero de buon cuore de Martin i Soler dirigida per Jordi Savall, direcció d'escena de Irina Brook, coproducció del Liceu i el Real de Madrid. Com es diu que Martin i Soler és el nostre compositor del XVIII i que fins i tot Mozart el va admirar i li va compondre algunes àries (dues per aquesta obra) doncs hem de dir que és un gran compositor. No ho he mirat a fons però la presència de Martin i Soler als teatres d'Espanya ha estat més aviat escassa la qual cosa demostra que no és favorit del públic. Que la seva obra és important és indubtable però que des de Una cosa rara hàgim hagut d'escoltar L'arbore di Diana i ara Il burbero... potser és excessiu.
També es posa en escena una reposició, la de Les noces de Figaro amb la producció del Liceu i la Welsh de fa unes temporades i amb un repartiment de casa i de gent jove que podria, en aquest moment, ser una part de la solució del problema.
Sembla, segons els crítics que Il burbero està molt bé i de Les noces haurem de parlar un altre dia perquè els bruixots de les tribus encara no s’han pronunciat.
Estat d'ànim
Sempre quedava una mica d'esperança de que encara que havien retallat diners, la direcció general del teatre trobaria una solució per amb menys diners mantenir la temporada com estava prevista. Alguna negociació amb els cantants i els teatres propietaris de les escenografies, alguna òpera (més) en versió de concert, no sé algun gest. Però mantenir la temporada.
No. Després de l'anunci quasi off the record, el silenci de la direcció general. Quan ja estiguin convençuts que el globus sonda ha fet efecte, ens donaran la clatellada definitiva en forma de espectacles concrets que se suspenen. I estarem tan acostumats que no direm res: “Es lo que hay”. No faré comentaris sobre la frase perquè serien ofensius.
Els abonats, els espectadors, la gent del carrer, els treballadors del Gran teatre,què hem de fer? Esperar que ens portin a 'escorxador? I la crítica internacional, quina imatge tindrà i transmetrà del teatre?I en aquesta tessitura com es pot esperar que la renovació i venda de nous abonaments sigui positiva? Aquesta bola de neu que ha començat a caure pel pendent quan s'aturarà? Tindrà aturador? Mira que vam haver de fer esforços per reconstruir el teatre. Per això mai em vaig poder imaginar que ens trobaríem en una situació pitjor que la del dia del incendi. I de fet es pitjor perquè la reconstrucció espiritual d'un teatre és molt més llarga i difícil que la física.
dilluns, 16 de gener del 2012
Fotos
Òpera en texans
Per a més informació: http://www.tv3.cat/opera-en-texans/
Llástima que molts aniran a veure el Madrit Barça
Estira i arronsa
Els afeccionats som totalment prescindibles a pesar de la demagògia que es fa sobre la importància de la cultura.
Siguem optimistes: alguna sortida no massa dolenta hi haurà.
dissabte, 14 de gener del 2012
Tristesa i Por
Estic convençut que prendre decisions d'aquesta envergadura ha de ser molt difícil. Però això no treu per que molts de nosaltres temem que això sigui l'inici d'una caiguda lliure en les properes temporades.
Quan alguns verdians Amics del Liceu teníem concertada una entrevista amb el director artístic del Gran Teatre per parlar del bicentenari de Verdi, ens temem que no es podrà aclarir res perquè en aquest context no se sap que es el que farem demà i molt menys el que passarà el darrer trimestre de 2013
dissabte, 7 de gener del 2012
VETLLADA HOMENTATGE A MONTSERRAT CABALLE. 50 ANNIVERSARI AL LICEU
He trigat una mica. Escric en el trànsit del sis al set de gener i el concert homenatge a Montserrat Caballé va ser el dia 3. Necessitava rumiar i pair tot plegat una mica. Encara que no sigui una gran sorpresa el què diré un sempre pensa que les coses seran diferents. Millor, vull dir.
Aquest es el correu que he enviat a un amic que em va demanar la crònica dels fets.
Et resumiré la vetllada en alguns punts
Primer: Aquests concerts tenen un caire d'estimació i nostàlgia que els fan entranyables. Jo m'hi vaig apuntar perquè estimo la Caballé, la dels anys setanta especialment, i he continuat estimant-la. També ha tingut moments dolents com la Isolda o la Mariscala però li perdono.
Ahir: Orquestra amb el preludi dels Mestres Cantaires de Nuremberg. Més tard el cor cantaria el Nabucco. Quatre alumnes de la Caballé van cantar: una coreana (Casta diva) , una russa (Pace, pace mio Dio), una sud-africana (I puritani) (aquestes últimes fantàstiques) i Nikolai Baskov. (va cantar la Tabernera del puerto amb accent rus). El concert l'havia iniciat Montserrat Caballé cantant la Havanera de Carmen. A la segona part Maria Gallego (O mio babbino caro) (la més fluixeta) Montserrat Martí amb Nikolai Baskov /El fantasma de la òpera, J.D. Flórez (La donna e mobile) Carlos Álvarez (una ària de I Puritani) Joan Pons (Cortiggiani vil razza) i Josep Carreras amb T'estimo de Grieg. Caballé va cloure el capítol individual amb una ària de Massenet (Le roi de Lahore) prou desconeguda en la actualitat.
La parella de filla i Baskov amb Caballé van cantar l'himne a la pau de Vangelis (una mica pompós) Comentaris afegits: La filla va estar molt millor del que jo recordava, Flórez va estar immens amb un do final dels que et deixen a tu sense alè. Immens (no només de mida) en Joan Pons. i em va semblar en forma el Carlos Álvarez. En Plàcido va enviar un missatge que ens van posar en pantalla (no sabia com acabar i es va allargar un munt).
Epíleg
En Carreras , què puc dir? És tan decebedor,et mostra el pes dels anys i et dona una gran tristor, una gran nostàlgia. Entre altres raons perquè tu (vull dir jo) et veus reflectit en aquest pas del temps com li passa a la Mariscala del cavaller de la Rosa.
I què t'he de dir de ella? Jo que l'havia estimat com crec que no he estimat mai a cap cantant, em va portar els records, de manera que ella posava la persona i jo posava la música perquè ja vaig veure que aquella no era la meva Caballé. Feia anys que no ho era, Però cada cop menys.
En el cas de en Josep Carreras sigui per la malaltia o per altres raons, s'ha retirat del món de la òpera i li he d'agrair. Però a ella se'm fa difícil pair que als setanta-vuit anys i amb les seves actuals potencialitats musicals vulgui continuar. Ella diu que es retirarà quan sobre un escenari. faci el ridícul. Si no ho fa ara no crec que trigui gaire. M'hagués agradat recordar-la com en els millors moments. Ara sempre hi haurà una ombra, una taca, en el meu record.
Com em demanava cinc cèntims de la vetllada li vaig contestar: “No diràs que no t'he fet més de cinc cèntims”
dimarts, 3 de gener del 2012
La representació de Linda de Chamounix
Marco Armiliato no va saber portar la orquestra en cap moment i aquesta va tenir una vetllada més aviat dolenta.
La representació en conjunt magnífica.