divendres, 20 de juliol del 2012

JONAS KAUFMANN

 Jonas Kaufmann

 No són bons temps per a la lírica. En cap sentit. Ara ens preocupa i molt, la salut d'en Jonas Kaufmann, afectat d'un càncer. Li desitgem que es recuperi per continuar cantant i vivint. Gràcies per tot el què has fet fins ara i estem convençuts que encara ens donaràs moltes sessions de cant meravelloses.


 
 Germersheim 2000

dijous, 24 de maig del 2012

AIDA AMICS


1.- Carlo Bergonzi. Si quel guerrier io fossi... Celeste Aida Verona 1966. 4'36

1.1.-



2 Vieni diletta appressati.

Violeta Urmana, Roberto Alagna, Ildiko Komlosi.
From the brand new Franco Zeffirelli Production of Verdi's Aida. La Scala 2007. 2'49




3.- Su del Nilo .. Guerra.

Cedolins, Fraccaro, Zajick. San Carlo Nápoles, 1999 6'01


4.- Ritorna vincitor
4.3.- Leontyne Price. 1966. 6'33



2n acte

5.- Nume custode e vindice. Amneris is played by Kate Aldrich and Aida by Adina Aaron. Zeffirelli. Scala Met. 2001. 9 minut



6.- Escena i marxa triomfal

6.3 Arena de Verona 2011. 9'27


ACTE 3r
7.- Introduccio Orquestra Opera de Gales. Sense any. 2'15




8.- Qui Radames verra... o patria mia.
8.2.- Maria Callas. Scala Tullio Serafin. 1956 7'05



9.- Ciel, mio padre... La Monnaie.2004. Escenografia Robert Wilson. Norma Fantini i Mark Doss. 8'06


10.- Pur ti riveggo... Scala. Maria Chiara Luciano Pavarotti 1986. 10'18


Acte 4rt
11.- Gia i sacerdoti adunansi no teatre 1971 Cosotto Corelli 9'43



12.- Ohimè morir mi sento. Luciana D'Intino-Georgio Giuseppini La Scala 2006 10'45


13 Oh terra addio. Aprille Millo Placido Domingo Dolora Zajick. MET 1989 5'58

dimarts, 24 d’abril del 2012

L'ànima del Liceu

Crec que es pot dir poca cosa. Avui m'estalviaré las crítiques. Comunicació entre tots els grups components de l'ànima del Liceu. Catarsis necessària per a tothom. No se si haurem espantat tots els dimonis, però de moment es per estar no contents, exultants. Us posaré un quants exemples del que va passar ahir al Liceu a partir de migdia. No podem oblidar la orquestra i el cor del Liceu del que tenim les interpretacions no de ahir sinó de 1972 ( la Obertura de La forza del destino amb Ino Savini) i el cor del tercer acte de Els mestres cantaires de 2009 dirigits per Sebastian Weigle.

dissabte, 21 d’abril del 2012

La Flauta màgica

Després de la suspensió de La tragedia Florentina i El nan tindrem la reposició de La flauta màgica de Mozart amb un cast casolà. Sempre és interessant sentoir Mozart encara que els d'aquest any (amb Les noces de Figaro) hagin estat reposicions de posades en escena ja vistes al Liceu. Però si he introduit el tema de La Flauta Màgica no és només pel fet de representar-se al Liceu sinón per dues raons interrelacionades. La presentació de un llibre del professor Balcells titulat Com escoltar La Flauta Màgica que segueix a altres dedicats a altres òperes de Mozart (Les noces, Cosi, Don Giovanni...) El llibre planteja una manera de seguir les òperes mozartianes amb el text, la música i comentaris explicatius. Una mica complex i poc satisfactori d'inici però quie permetrà als lectors tenir un coneixement musical i literari molt més complet en un context històric ben dissenyat Però el que m'ha resultat més interessant a mi és trobar en una òpera un moviment allegro maestoso que fins ara només coneixia en la música simfònica. És l'inici de la primera ària de la reina de la nit o zittre nicht I perque no us quedeu sense la més coneguda de la Reina de la nit aquí va l'altra amb Diana Damrau, la Linda de Chamounix d'aquest any al Liceu amb el Juan Diego Flórez Tenim també l'ària Die Bildnis de Tamino cantada per Jonas Kaufmann. No he posat la de Wunderlich perque no tenia un bon so però la seva veu inconfusible mereixeria ser més recordada.

divendres, 20 d’abril del 2012

Parlem del què ens agrada

Diumende 22 d'abril de 2012 Orquestra i cor del Liceu amb una sèrie de solistes dels qui ja parlarem després del concert ofereixen a 15€ la entrada el que han anomenat L'ÀNIMA DEL LICEU. Bona raó tenen. Si no fos per la seva lluita ara estarien en un ERO i el Liceu dos mesos tancats. La veritat és que les entrades es van exhaurir ràpidament i que per qui vulgui hi haurà pantalla gegant al Pla de l'òs i retransmissió per radio en directe i diferit.

Retorn

Fa dies que no he penjat res per raons anímiques i perquè ha coincidit la setmana santa al mig.
Cada dia em faig les mateixes preguntes sobre tot el què ha passat i continua passant però ningú no dona respostes. És com la llei del silenci. Al teatre només una part dels treballadors (Orquestra, cor, tècnics) continuen expressant les seves diferències en com s’ha conduït la crisi. L’altra part, fonamentalment la administració, ha renunciat a la lluita i, se suposa, s’han passat al bàndol que de moment i mentre no es demostri el contrari, ha guanyat la batalla. No faré el comentari malèvol que se m’acut. Però a més els directius del teatre no baden boca i mira que el director general se n’havia afartat d’anar a ràdios, televisions i diaris a dir-hi la seva. Ara el silenci. Les administracions públiques callen: en Ferran Mascarell parla de qualsevol cosa menys del Liceu. Els mitjans de comunicació, TOTS, tampoc obren la boca per dir el que ha passat o passa al Liceu. I els espectadors, la ciutadania, excepte gent conscienciada, o callen, o miren cap a una altra banda o el que és pitjor aplaudeixen la gestió que ha suposat una temporada iniciada amb la transformació d’una òpera en un concert, que ha suspès uns quants espectacles i que encara bo que s’ha restablert una certa “normalitat”.
Continuaré

dimarts, 6 de març del 2012

Jo també la demano

ÒPERA
El treballadors del Liceu demanen la dimissió del director, Joan Francesc Marco
En una carta amb 301 firmes, el titllen "d'irresponsable", "frívol" i "temerari" i demanen la seva dimissió junt amb la cúpula directiva del teatre
ARA
BARCELONA | Actualitzada el 05/03/2012 18:41
Una àmplia majoria de treballadors del Liceu, 301 persones, han signat una carta demanant la dimissió de Joan Francesc Marco, l'actual director gerent del teatre. Després de la crisi que va obrir la presentació d'un expedient de regulació (que pretenia tancar el teatre dos mesos), l'amenaça de vaga per part dels treballadors i de la retirada d'aquesta mesura, ara els treballadors exigeixen un canvi de rumb a la direcció del teatre.
En una carta a Marco, recorden que en quatre anys hi ha hagut tres conflictes col•lectius, 41 acomiadaments, el tancament del teatre el mes de setembre i l'ERO presentat aquest febrer. "Les seves propostes de 'model nou' ens allunyen molt més de la societat catalana", diuen a la carta, on consideren a Marco un "irresponsable" per haver presentat l'ERO de forma unilateral, "una actitud impròpia d'un director general". L'acusen de "manca de professionalitat" i d'"incompetent com a gestor cultural".
"Volem que la persona que encapçali aquest teatre sigui (...) coneixedor d'un teatre d'òpera, que sàpiga potenciar els actius artístics i econòmics de la institució, que estigui a l'altura del seu prestigi i capti l'atenció dels potencials patrocinadors nacionals i internacionals, que sigui la imatge d'una gran entitat cultural, dialogant, propera als treballadors", anuncien. Al final, demanen la dimissió del director general del Liceu i de la resta de responsables de la direcció.

Temporada 2012-2013. Comentari

Una “innocent” filtració, com la que va alertar de la supressió de la temporada actual, ha difós quins seran els títols de la temporada pròxima.
A part del tres títols wagnerians de Bayreuth (L’holandès errant, Lohengrin i Tristany i Isolda) a principis de setembre, tindrem un altre Wagner, L’or del Rhin, inici de una nova tetralogia en anys successius; i Rienzi en versió de concert.
De Puccini, Madama Butterfly (Roberto Alagna, Hui He).
De Rossini, Il turco in Italia.
De Donizetti, L’elisir d’amore (Rolando Villazón).
De Mozart, Lucio Silla (Patricia Petibon).
De Dvorak, Rusalka.
De Offenbach, Les contes de Hoffmann (Natalie Dessay).
De Chaykovski, Iolanta (amb els cossos estables del Marinski i Ana Natrebko).
De Kurt Weill, Street Scene.
De VERDI, La forza del destino.
Bejun Mehta i Joyce di Donato faran dos recitals.
El AlvinAiley, el American Ballet Theatre i el Ballet am Rhein, seran les companyies de ballet.
Tot això si la ineptitud no continua i repetim la jugada d’aquest any i si els artistes no desconfien de la solvència del nostre teatre.
Algú creu que aquesta filtració ha estat neutra o errònia. Jo no. Mentre ens entretenim en les consideracions de obres i artistes de la temporada 2012-2013 ens oblidem dels problemes profunds que patim ara i demà.

Preguntes

Si algú creu que el tema del Liceu s'ha resolt que m'ho digui per rebre informació que desconec totalment.
En primer lloc si el dèficit previst era de tres milions d'euros i dels treballadors se'n trauen 1'5, de on surten els altres?
Quina informació se'ns ha donat: que ho anul•len tot excepte el Pelleas et Melisande. És això salvar la temporada?
Quin ha estat el paper dels mitjans de comunicació? Repetir les notes informatives (?) escarransides i sense una paraula de més de la direcció del teatre.
I el paper de la Conselleria de cultura, el ministeri i les altres institucions i mecenes o patrons?
Quina coordinació ha existit perquè hagi abonats als qui s'ha retornat el import de les localitats que se suposa que hauran de tornar a pagar si volen assistir a les representacions?
Amb quina moral els actuals abonats el renovaran si no saben que els depararà el futur, si tenen alguna possibilitat de assegurar-se la temporada sencera?
Quina confiança es pot tenir en un staff directiu que no ha estat capaç de organitzar la temporada d'acord amb el pressupost previst?
I què saben els representants de les administracions que quan hi ha vaques magres tot va bé però com no saben del funcionament d'un teatre d'òpera (i un dubte que tampoc d'economia i ignoren la organització d'una empresa pública.
I tremolem: El senyor Mascarell ha promès canvis pel començament de l’any 2013. Serà per millorar? Entretant els que arriben es trobaran amb la temporada dissenyada (com és lògic però sense la possibilitat de gestionar-la des del principi.
Si us plau Sr. Marco, MARXI, encara que vostè presumeix que no llegeix el que s'escriu en paper o a les xarxes socials quan són el testimoni del què pensen els espectadors (abonats o no) que al cap i a la fi són els destinataris de l'espectacle operístic i qui li paga el seu sou.

Adriana Lecouvreur, abans de temps



Encara que falti molt de temps per les representacions del mes de maig, aprofito la explicació que va fer Ramón Gener sobre l'Adriana Lecouvreur de Francesco Cilea al seu programa"Òpera en texans"

dijous, 16 de febrer del 2012

INDIGNACIO

En realitat si he deixat d'escriure és sobre tot per la situació per la que està passant el Gran Teatre del Liceu. No estic gaire animat a parlar de l’òpera. Les versions oficials són infumables i la realitat és la que han decidit un grup d’ineptes encapçalats pel director general. Se li han fet propostes per no trencar la temporada però no hi havia res a fer: Alea jacta erat. I a sobre ha quedat com el salvador del teatre perquè gràcies a ell no tindrem dèficit.
Alguns com jo no deixarem d’anar al Gran Teatre però ens agradaria en primer lloc que cessessin al sr. Marco i que el professional, encara que fos polític, tingués les coses clares, sabés de què va aquest assumpte i deixés de preocupar-se pel seu futur (polític o no). I que fos capaç de planificar una temporada amb el que hi ha i no improvisant, ara trec el petit Liceu, ara suprimeixo, això, després allò. Que sigui capaç de cuidar els mecenes i no deixar que marxin a altres activitats i teatres.
Com renovaran els espectadors els seus abonaments al mes de març?
Quina moral tindran els treballadors, que han ofert una solució si més no raonable que no s’ha escoltat, quan com en una muntanya russa, ara se’n vagin de vacances, després tornin a treballar per tornar a marxar i retornar novament per anar al mes d’agost novament de vacances. Queda clar que les vacances s’entenen en sentit figurat perquè l’atur encara que només sigui per dos mesos no deixa de ser traumàtic.
Lamento no trobar millor exemple que el “Váyase, señor González” de l’Aznar per aplicar-lo al director general del Liceu:
MARXI, JA, SENYOR MARCO.

dilluns, 13 de febrer del 2012

Catalunya Música. Una tarda d'òpera

El proper diumenge 19 de febrer el programa que dirigeix i presenta Jaume Radigales ha programat gran bloc VERDIÀ amb l'audició de la primera òpera de Giuseppe Verdi OBERTO, COMTE DI SAN BONIFACIO.Es completarà el programa amb un dossier sobre AIDA.

Perdó

Aquests darrers temps he estat molt ocupat amb els amics de Verdi en posar en marxa el blog que, amb motiu del bicentenari del naixement del compositor hem endegat. Encara està poc elaborat però esperem arribar molt lluny. Per tant l'Allegro maestoso s'ha quedat una mica orfe. Ja veurem quin ser`a el seu futur.

dimecres, 1 de febrer del 2012

Il burbero i Les noces

Aprofito per explicar-vos que em va semblar El burbero. Com ja havia avançat la obra no és excepcional. és més, en un cert sentit es pot dir que és una mica plana, sense relleu i en ocasions aborrida. L'argument és la característica comedia d'embolics heretada de la Commedia de l'arte amb un final feliç després de desgràcies més o menys significatives: parelles que s'estimen però els hi ho impedeixen (il burbero) parelles que s'arruinen però són salvades pel mateix rondinaire (és el que significa burbero) etc. Té dues àries compostes per Mozart per la partitura de Martin i Soler que es noten massa en el conjunt de l'obra.una escenografia realista, uns cantants prou correctes encapçalats per Les noces evidentment sempre són altra cosa: Podriem estar tota la vida escoltant Mozart i no ens cansariem. Una reposició de la que es va presentar fa uns anys, dirigida per Lluís Pascual, va tenir l'alicient de ser cantada per joves de la casa: Maite Alberola, Joan Martín Royo, Ainoha Garmendia. Maite Beaumont i Borja Quiza van formar un equip espléndid. La direcció de Christophe Rousset impecable.

Si voleu llegir les crítiques especialitzades dono els dies de la seva publicació:
El País
El Mundo

diumenge, 29 de gener del 2012

Parlem d'òperes...

...encara que maleïdes les ganes que ens queden. Aquests dies s'han posat en escena simultàniament dues òperes: La primera Il burbero de buon cuore de Martin i Soler dirigida per Jordi Savall, direcció d'escena de Irina Brook, coproducció del Liceu i el Real de Madrid. Com es diu que Martin i Soler és el nostre compositor del XVIII i que fins i tot Mozart el va admirar i li va compondre algunes àries (dues per aquesta obra) doncs hem de dir que és un gran compositor. No ho he mirat a fons però la presència de Martin i Soler als teatres d'Espanya ha estat més aviat escassa la qual cosa demostra que no és favorit del públic. Que la seva obra és important és indubtable però que des de Una cosa rara hàgim hagut d'escoltar L'arbore di Diana i ara Il burbero... potser és excessiu.

També es posa en escena una reposició, la de Les noces de Figaro amb la producció del Liceu i la Welsh de fa unes temporades i amb un repartiment de casa i de gent jove que podria, en aquest moment, ser una part de la solució del problema.

Sembla, segons els crítics que Il burbero està molt bé i de Les noces haurem de parlar un altre dia perquè els bruixots de les tribus encara no s’han pronunciat.

Estat d'ànim

Un pot passar de la esperança a la desesperació en poc temps. S'entén en el tema del Liceu, encara que també seria aplicable a la resta d'aspectes de la vida.
Sempre quedava una mica d'esperança de que encara que havien retallat diners, la direcció general del teatre trobaria una solució per amb menys diners mantenir la temporada com estava prevista. Alguna negociació amb els cantants i els teatres propietaris de les escenografies, alguna òpera (més) en versió de concert, no sé algun gest. Però mantenir la temporada.
No. Després de l'anunci quasi off the record, el silenci de la direcció general. Quan ja estiguin convençuts que el globus sonda ha fet efecte, ens donaran la clatellada definitiva en forma de espectacles concrets que se suspenen. I estarem tan acostumats que no direm res: “Es lo que hay”. No faré comentaris sobre la frase perquè serien ofensius.
Els abonats, els espectadors, la gent del carrer, els treballadors del Gran teatre,què hem de fer? Esperar que ens portin a 'escorxador? I la crítica internacional, quina imatge tindrà i transmetrà del teatre?I en aquesta tessitura com es pot esperar que la renovació i venda de nous abonaments sigui positiva? Aquesta bola de neu que ha començat a caure pel pendent quan s'aturarà? Tindrà aturador? Mira que vam haver de fer esforços per reconstruir el teatre. Per això mai em vaig poder imaginar que ens trobaríem en una situació pitjor que la del dia del incendi. I de fet es pitjor perquè la reconstrucció espiritual d'un teatre és molt més llarga i difícil que la física.

dilluns, 16 de gener del 2012

Fotos



Per relaxar-nos una mica aquí us envio 5 fotografies de Il burbero di buon cuore i Le nozze di Figaro, properes òperes al Liceu. Les de Les noces són copyright de Antoni Bofill, fotògraf del Liceu.





Tres escenes de Les noces de Figaro. Reposició.




Dues escenes de Il burbero di buon cuore

Òpera en texans

Dimecres 18 a les 22'40 es repren "Òpera en texans", el programa del canal 33 que dirigeix i presenta Ramon Gener. El primer programa estarà dedicat a La dama de piques de P. I. Txaikovski.
Per a més informació: http://www.tv3.cat/opera-en-texans/

Llástima que molts aniran a veure el Madrit Barça

Estira i arronsa

Avui dilluns 16 el comitè d'empresa demana alternatives al ERE i optimitzar recursos per evitar suspendre la temporada durant dos mesos. Defensen no només els interessos dels treballadors sinó també els del espectadors i sobretot de la Institució. Ja ho havia dit però si això es porta a terme serà com una bola de neu que quan més rodola més gran es fa. Es a dir, per si algú no ho ha entès cada vegada tindrem menys, òpera, menys abonats, menys òpera, menys abonats....fins al final.
Els afeccionats som totalment prescindibles a pesar de la demagògia que es fa sobre la importància de la cultura.
Siguem optimistes: alguna sortida no massa dolenta hi haurà.

dissabte, 14 de gener del 2012

Tristesa i Por

Bé, el que es remorejava i es temia ha arribat: El Liceu suspendrà amb seguretat, dues òperes: El nan - Una tragèdia florentina i Pelléas et Mélisande, a més d'alguns recitals i possiblement els Ballets de Montecarlo. Això ens provoca una profunda tristesa. Les coses estaven malament però això vol dir que estan pitjor.
Estic convençut que prendre decisions d'aquesta envergadura ha de ser molt difícil. Però això no treu per que molts de nosaltres temem que això sigui l'inici d'una caiguda lliure en les properes temporades.
Quan alguns verdians Amics del Liceu teníem concertada una entrevista amb el director artístic del Gran Teatre per parlar del bicentenari de Verdi, ens temem que no es podrà aclarir res perquè en aquest context no se sap que es el que farem demà i molt menys el que passarà el darrer trimestre de 2013

dissabte, 7 de gener del 2012

VETLLADA HOMENTATGE A MONTSERRAT CABALLE. 50 ANNIVERSARI AL LICEU





He trigat una mica. Escric en el trànsit del sis al set de gener i el concert homenatge a Montserrat Caballé va ser el dia 3. Necessitava rumiar i pair tot plegat una mica. Encara que no sigui una gran sorpresa el què diré un sempre pensa que les coses seran diferents. Millor, vull dir.
Aquest es el correu que he enviat a un amic que em va demanar la crònica dels fets.
Et resumiré la vetllada en alguns punts
Primer: Aquests concerts tenen un caire d'estimació i nostàlgia que els fan entranyables. Jo m'hi vaig apuntar perquè estimo la Caballé, la dels anys setanta especialment, i he continuat estimant-la. També ha tingut moments dolents com la Isolda o la Mariscala però li perdono.
Ahir: Orquestra amb el preludi dels Mestres Cantaires de Nuremberg. Més tard el cor cantaria el Nabucco. Quatre alumnes de la Caballé van cantar: una coreana (Casta diva) , una russa (Pace, pace mio Dio), una sud-africana (I puritani) (aquestes últimes fantàstiques) i Nikolai Baskov. (va cantar la Tabernera del puerto amb accent rus). El concert l'havia iniciat Montserrat Caballé cantant la Havanera de Carmen. A la segona part Maria Gallego (O mio babbino caro) (la més fluixeta) Montserrat Martí amb Nikolai Baskov /El fantasma de la òpera, J.D. Flórez (La donna e mobile) Carlos Álvarez (una ària de I Puritani) Joan Pons (Cortiggiani vil razza) i Josep Carreras amb T'estimo de Grieg. Caballé va cloure el capítol individual amb una ària de Massenet (Le roi de Lahore) prou desconeguda en la actualitat.
La parella de filla i Baskov amb Caballé van cantar l'himne a la pau de Vangelis (una mica pompós) Comentaris afegits: La filla va estar molt millor del que jo recordava, Flórez va estar immens amb un do final dels que et deixen a tu sense alè. Immens (no només de mida) en Joan Pons. i em va semblar en forma el Carlos Álvarez. En Plàcido va enviar un missatge que ens van posar en pantalla (no sabia com acabar i es va allargar un munt).
Epíleg
En Carreras , què puc dir? És tan decebedor,et mostra el pes dels anys i et dona una gran tristor, una gran nostàlgia. Entre altres raons perquè tu (vull dir jo) et veus reflectit en aquest pas del temps com li passa a la Mariscala del cavaller de la Rosa.
I què t'he de dir de ella? Jo que l'havia estimat com crec que no he estimat mai a cap cantant, em va portar els records, de manera que ella posava la persona i jo posava la música perquè ja vaig veure que aquella no era la meva Caballé. Feia anys que no ho era, Però cada cop menys.
En el cas de en Josep Carreras sigui per la malaltia o per altres raons, s'ha retirat del món de la òpera i li he d'agrair. Però a ella se'm fa difícil pair que als setanta-vuit anys i amb les seves actuals potencialitats musicals vulgui continuar. Ella diu que es retirarà quan sobre un escenari. faci el ridícul. Si no ho fa ara no crec que trigui gaire. M'hagués agradat recordar-la com en els millors moments. Ara sempre hi haurà una ombra, una taca, en el meu record.
Com em demanava cinc cèntims de la vetllada li vaig contestar: “No diràs que no t'he fet més de cinc cèntims”

dimarts, 3 de gener del 2012

La representació de Linda de Chamounix

No afegiré res més al comentari que vaig fer de l'assaig general. El què ja estava destacat quieda igual de Bé (Damrau, Flórez, Orfila) i millorats sensiblement Silvia Tro Santafe i Bruno Simone en el paper de Boisfleury.
Marco Armiliato no va saber portar la orquestra en cap moment i aquesta va tenir una vetllada més aviat dolenta.
La representació en conjunt magnífica.