L'ànima del Liceu

Crec que es pot dir poca cosa. Avui m'estalviaré las crítiques. Comunicació entre tots els grups components de l'ànima del Liceu. Catarsis necessària per a tothom. No se si haurem espantat tots els dimonis, però de moment es per estar no contents, exultants. Us posaré un quants exemples del que va passar ahir al Liceu a partir de migdia. No podem oblidar la orquestra i el cor del Liceu del que tenim les interpretacions no de ahir sinó de 1972 ( la Obertura de La forza del destino amb Ino Savini) i el cor del tercer acte de Els mestres cantaires de 2009 dirigits per Sebastian Weigle.

La Flauta màgica

Després de la suspensió de La tragedia Florentina i El nan tindrem la reposició de La flauta màgica de Mozart amb un cast casolà. Sempre és interessant sentoir Mozart encara que els d'aquest any (amb Les noces de Figaro) hagin estat reposicions de posades en escena ja vistes al Liceu. Però si he introduit el tema de La Flauta Màgica no és només pel fet de representar-se al Liceu sinón per dues raons interrelacionades. La presentació de un llibre del professor Balcells titulat Com escoltar La Flauta Màgica que segueix a altres dedicats a altres òperes de Mozart (Les noces, Cosi, Don Giovanni...) El llibre planteja una manera de seguir les òperes mozartianes amb el text, la música i comentaris explicatius. Una mica complex i poc satisfactori d'inici però quie permetrà als lectors tenir un coneixement musical i literari molt més complet en un context històric ben dissenyat Però el que m'ha resultat més interessant a mi és trobar en una òpera un moviment allegro maestoso que fins ara només coneixia en la música simfònica. És l'inici de la primera ària de la reina de la nit o zittre nicht I perque no us quedeu sense la més coneguda de la Reina de la nit aquí va l'altra amb Diana Damrau, la Linda de Chamounix d'aquest any al Liceu amb el Juan Diego Flórez Tenim també l'ària Die Bildnis de Tamino cantada per Jonas Kaufmann. No he posat la de Wunderlich perque no tenia un bon so però la seva veu inconfusible mereixeria ser més recordada.

Parlem del què ens agrada

Diumende 22 d'abril de 2012 Orquestra i cor del Liceu amb una sèrie de solistes dels qui ja parlarem després del concert ofereixen a 15€ la entrada el que han anomenat L'ÀNIMA DEL LICEU. Bona raó tenen. Si no fos per la seva lluita ara estarien en un ERO i el Liceu dos mesos tancats. La veritat és que les entrades es van exhaurir ràpidament i que per qui vulgui hi haurà pantalla gegant al Pla de l'òs i retransmissió per radio en directe i diferit.

Retorn

Fa dies que no he penjat res per raons anímiques i perquè ha coincidit la setmana santa al mig.
Cada dia em faig les mateixes preguntes sobre tot el què ha passat i continua passant però ningú no dona respostes. És com la llei del silenci. Al teatre només una part dels treballadors (Orquestra, cor, tècnics) continuen expressant les seves diferències en com s’ha conduït la crisi. L’altra part, fonamentalment la administració, ha renunciat a la lluita i, se suposa, s’han passat al bàndol que de moment i mentre no es demostri el contrari, ha guanyat la batalla. No faré el comentari malèvol que se m’acut. Però a més els directius del teatre no baden boca i mira que el director general se n’havia afartat d’anar a ràdios, televisions i diaris a dir-hi la seva. Ara el silenci. Les administracions públiques callen: en Ferran Mascarell parla de qualsevol cosa menys del Liceu. Els mitjans de comunicació, TOTS, tampoc obren la boca per dir el que ha passat o passa al Liceu. I els espectadors, la ciutadania, excepte gent conscienciada, o callen, o miren cap a una altra banda o el que és pitjor aplaudeixen la gestió que ha suposat una temporada iniciada amb la transformació d’una òpera en un concert, que ha suspès uns quants espectacles i que encara bo que s’ha restablert una certa “normalitat”.
Continuaré