dimarts, 19 de març del 2013

Madama Butterfly

Dijous comencen les representacions de Madama Butterfly.  Un total de 13 representacions, 5 al  març i 8 al juliol, amb quatre repartiments diferents i les entrades del  març exaurides i les del juliol quasi bé.
La història de la delicada papallona japonesa amb el lloctinent Pinkerton és plena de sentimentalisme i emoció que captiven els espectadors i fan entendre l'afició per aqwuesta òpera que aconsegueix èxits de públic assegurat.
Com no podem donar ara  els repartiments complerts direm que dijous la parella protagonista està encapçalada per >Hui He amb el Pinkerton de Roberto Alagna.



Fabio Armiliato Ovunque al mondo Huang Ying. Un bel di vedremo

dimarts, 12 de març del 2013

La cultura de un país és imprescindible

Va pensiero. Cor de Nabucco. Giuseppe Verdi. Escolteu-lo però sobre tot SENTIU (de sentiment) les paraules de Ricardo Muti


No sé si es bona tanta tristessa

Tom Hanks i Denzel Washingaton en l'ària d'Andrea Chenier cantada per Maria Callas que interpreten en la pel·lícula Philadelphia.


dijous, 7 de març del 2013

Relaxem-nos

El Bolero de Ravel a la estació central de Copenhague. Música per la relaxació


 

Emprenyamenta 2

Abans d'ahir van tornar a penjar a la web del teatre la programació de la temporada 2013-2014. Sembla que aquesta és la bona. Encara conté errors o informacions poc clares: no se sap si el 29 d'abril de 2014 actuen simultàniament Angela Denoke i es fa l'homenatge a Joan Pons... Veurem.
No puc afegir gaire més a la meva primera impressió. No sé què passaria si es celebrés  l'anniversari d'algú important amb un dinar a una tasca de poca categoria. Doncs això.
Quina tristesa! Quina deixadesa!. Aquest any a Amics del liceu no ens han convidat a la presentació de la temporada no fos cas que ens queixessim. El director general se'n va al juliol: d'una banda ja era hora; però de  l'altra, quin interès pot tenir en la programació de la propera temporada. I el director artístic? Amagat que així no s'equivoca i pot mantenir els seus càrrecs  aquí i en la Europa on tan l'aprecien.
En fi, ara és quan me n'adono que Barcelona és una ciutat wagneriana: En plena crisi, mireu les activitats que s'han organitzat i s'organitzen amb motiu del també bicentenari del compositor de Leipzig. Els qui tenen poder, relacions i diners poden fer de societat civil de categoria. Els qui pretenem un tracte similar per a un compositor popular com Verdi som societat civil de segona categoria.  Es clar que nosaltres admirem Verdi però ja se sap que les RELIGIONS sempre han estat i seguiran estant per sobre del exlusiu gaudi de la MUSICA.
Se'm dirà que molts actes són en col·laboració amb entitats ciutadanes. Cap persona o institució (el primer el LICEU, ha fet els mateixos esforços per Verdi. A més resulta punyent que aquest any no hi hagi ni una sola òpera de Verdi mentre que continua el desenvolupament de la tetralogia: aquesta temporada L'or del Rhin i la propera La Valquiria.
Jo demanaria tan poc... però les veus de gent com jo son veus que criden al desert perquè no hi pitjors sords que els que no volen sentir