Poc coneguda i poc reixida, aquesta òpera de Verdi es basa en una obra de Shiller, Die Räuber (els bandolers)
La història explica que Maximilià té dos fills un molt dolent (Francesco, el petit), i un altre boníssim (Carlo, el primogènit). Tos dos estan enamorats de Amalia que estima Carlo i, per les maldats del petit que arriba a empressonar el seu pare, el gran es desheretat i es converteix en bandoler. Alliberat el pare, el dolent fuig i el bo (?) mata a la noia perque no hagi de compartir la vida amb un bandit com ell que ha provocat tantes desgràcies mals i després marxarà cap a la mort. IMFUMABLE.
El gran Matteo Manuguerra interpreta l'ària de Francesco (el dolent) "La sua lampada vitale langue"
De vegades fem comparacions entre dos interprets de la mateixa peça. Avui la comparació és amb la mateixa artista, Joan Sutherland, amb vint anys de diferència, entre 1962 i 1982 i canta la cabaletta "Dall'infame banchetto io m'invola"
Una gravacio molt recent, del 2012 a Nàpols, ens presenta el tenor Aquiles Machado cantant "O mio castel paterno"
dimecres, 26 de juny del 2013
dimarts, 25 de juny del 2013
11.- Macbeth
Aquesta setmana toca Macbeth de qui us confesaré ser un admirador. Bé de l'òpera i de l'obra de Shakespeare. Els dos personatges centrals, model i paradigma de l'ambició, estan magníficament definits en la òpera de Verdi i tant el bariton que dóna nom a l'obra com la seva dolentísima esposa, encarnada per una soprano dramàtica de molt pes, acostumen a donar un gran joc i unes representacions molt sovint inoblidables. Jo en tinc unes quantes i per això la me va passió pel Macbeth verdià especialment. Ho notareu perque hi ha uns quants fragments escollits... i encara n'hagués posat més.
Mara Zapieri interpreta la primera ària de lady Macbeth
I Maria Guleghina la segona: "La luce langue"
El cor canta el brindis "Si colimi il calice" amb el Macbeth de Piero Capucilli i la Lady Macbeth de Ghena Dimitrova.
El consabut cor patriòtic de Verdi "Patria oppressa", cantat al Liceu.
La única ària de tenor destacada "Ah la paterna mano" interpretada per Roberto Alagna
Macbeth canta "Pieta, rispetto, amore". El baríton Piero Cappuccilli la interpreta.
Mara Zapieri interpreta la primera ària de lady Macbeth
I Maria Guleghina la segona: "La luce langue"
El cor canta el brindis "Si colimi il calice" amb el Macbeth de Piero Capucilli i la Lady Macbeth de Ghena Dimitrova.
El consabut cor patriòtic de Verdi "Patria oppressa", cantat al Liceu.
La única ària de tenor destacada "Ah la paterna mano" interpretada per Roberto Alagna
Macbeth canta "Pieta, rispetto, amore". El baríton Piero Cappuccilli la interpreta.
Bon final de temporada al Liceu
Tres bones òperes, tres molt bons repartiments i èxits assegurats en els mesos de maig i juny. Al juliol encara ens quedarà laels tercers i quarts repartiments de Madama Butterfly. I ja estem agafant els abonaments i entrades de la pròxima temporada, una mica retallada com correspon als temps ue passem.
Primer ja estat Il turco in Italia de Rossini, una divertida huistòria molt ben interpretada per Nino Machaidze, Ildebrando d'Arcangelo, Renato Girolami, David Alegret i Pietro Spagnoli.
Amb Ildebrando d'Arcangelo i una amiga
I amb en David Alegret
La segona òpera destacada ha estat L'elisir d'amore de Donizetti amb Rolando Villazón, la prometedora Alexandra Kurzak i l'extraordinari Ambroggio Maestri en el paper de Dulcamara. La gravació del vídeo no és professional però reflecteix molt bé l'alegre final de la òpera al Liceu.
I ara ens possem seriosos encara que l'autor de la següent partitura sigui Mozart, un Mozart de setze anys i que sota els esquemes de la òpera sèria escriu aquest Lucio Silla que com diu la meva dona si no fos per les importants veus que la canten podria resultar un fiasco i un avorriment. El libreto no te més importància que donar suport a les melodies alternades d'àries da capo, doblades i recitatius. Algunes de les meravelloses àries interpretades per Patricia Petibon, Silvia Tro, Inga Kalna, Ofelia Sala i el protagonista el tenor, Kurt Streit, que per raons històriques (Mozart no dsiposà de cap tenor adequat i va haver d'adaptar el paper al que hi havia.
Patricia Petibon canta Fra i pensier en la representacií liceista.
Primer ja estat Il turco in Italia de Rossini, una divertida huistòria molt ben interpretada per Nino Machaidze, Ildebrando d'Arcangelo, Renato Girolami, David Alegret i Pietro Spagnoli.
Amb Ildebrando d'Arcangelo i una amiga
I amb en David Alegret
La segona òpera destacada ha estat L'elisir d'amore de Donizetti amb Rolando Villazón, la prometedora Alexandra Kurzak i l'extraordinari Ambroggio Maestri en el paper de Dulcamara. La gravació del vídeo no és professional però reflecteix molt bé l'alegre final de la òpera al Liceu.
I ara ens possem seriosos encara que l'autor de la següent partitura sigui Mozart, un Mozart de setze anys i que sota els esquemes de la òpera sèria escriu aquest Lucio Silla que com diu la meva dona si no fos per les importants veus que la canten podria resultar un fiasco i un avorriment. El libreto no te més importància que donar suport a les melodies alternades d'àries da capo, doblades i recitatius. Algunes de les meravelloses àries interpretades per Patricia Petibon, Silvia Tro, Inga Kalna, Ofelia Sala i el protagonista el tenor, Kurt Streit, que per raons històriques (Mozart no dsiposà de cap tenor adequat i va haver d'adaptar el paper al que hi havia.
Patricia Petibon canta Fra i pensier en la representacií liceista.
Opera al carrer
En aquest cas La Traviata (el brindis) el canten a uns grans magatzems d'Amsterdam als quals tornarem en altres ocasions.
dimecres, 19 de juny del 2013
10.- Attila
El tema dels enfrontaments d'Attila, el conqueridor d'Europa, amb els diferents pobles pels territoris dels quals passava, és ben conegut. Ara s'enfronta als romans, amb un idili amorós amb una romana, i és derrotat per la intervenció del Papa Lleó.
Avui farem cantar dues veus que no sempre surten als nostres reculls.
El primer és un baix i el segon un baríton.
Odabella, la soprano, és Cheryl Studer. gravació de 1991 dirigida per Riccardo Muti.
Nicolai Ghiuselev és el baix que interpreta Attila
I Piero Cappuccilli, baríton, interpreta el paper de Ezio.
Avui farem cantar dues veus que no sempre surten als nostres reculls.
El primer és un baix i el segon un baríton.
Odabella, la soprano, és Cheryl Studer. gravació de 1991 dirigida per Riccardo Muti.
Nicolai Ghiuselev és el baix que interpreta Attila
I Piero Cappuccilli, baríton, interpreta el paper de Ezio.
9.- Alzira
Avui tinc l'alegria de penjar una ària cantada per a mi una estimada cantant: Angeles Gulin. Morta, relativament jove, tenia una veu de soprano dramàtica que si de vegades tècnicament no era meravellosa, la seva expresivitat la feia molt apreciada en papers que normalment necssiten més empenta que tècnica. O així em sembla. Jo li vaig sentir probablement la millor lady Macbeth que no he sentit mai i parlo de més de trenata anys.
La òpera explica l'enfrontament entre colonitzadors espanyols i indígenes americans del sud que reivindiquen la seva llibertat i la de la seva terra. No és un tema que no hagi tractat en altres òperes. Hi ha inclosa una història d'amor
La òpera explica l'enfrontament entre colonitzadors espanyols i indígenes americans del sud que reivindiquen la seva llibertat i la de la seva terra. No és un tema que no hagi tractat en altres òperes. Hi ha inclosa una història d'amor
8.- Jerusalem
El darrer dia vaig penjar només una òpera: I due Foscari. Avui penjaré l'altra de la setmana anterior i les dues corresponents a aquesta.
Jerusalem és la versió francesa de I lombardi a la prima crociata. Per això donat que hi ha una gran correspondència entre les dues només donarem un exemple.
No us parlo de l'argument perquè és semblant al de I lombardi. Si voleu, podeu fer un exercici comparatiu amb l'ària que canta Pácido Domingo a I lombardi
Jerusalem és la versió francesa de I lombardi a la prima crociata. Per això donat que hi ha una gran correspondència entre les dues només donarem un exemple.
No us parlo de l'argument perquè és semblant al de I lombardi. Si voleu, podeu fer un exercici comparatiu amb l'ària que canta Pácido Domingo a I lombardi
dimarts, 18 de juny del 2013
Opera al carrer: Palerm
Feia dies que no penjava res d'aquesta secció. Avui aprofito la meva estada a Palerm per proposar-vos aquest "Parigi, o cara" de La Traviata de Verdi cantada al davant el Teatro Massimo de la capital siciliana.
dijous, 6 de juny del 2013
7.- Giovanna d'Arco
Giovanna d'Arco (Joana d'Arc) és una òpera amb pròleg i tres actes de Giuseppe Verdi sobre un llibret en italià de Temistocle Solera.
Tot i que l'òpera sembla haver estat parcialment basada en el drama Die Jungfrau von Orleans de Friedrich von Schiller, Solera va refusar aquesta afirmació en cartes a l'editor de Verdi, i va reivindicar que l'obra era "un drama italià absolutament original."
Explica l'heroisme de Joana d'Arc per alliberar el seu poble del domini anglès.
Aquesta és la overtura
Aquesta és la overtura
Ària de Giovanna: "Sempre all'alba
Finale
Subscriure's a:
Missatges (Atom)