L'altra dia expresava la meva decepció perquè en Jonas Kaufmann no va fer cap bis, per sentir-lo cantar òpera. És tradicional que després del Wintereise de Schubert no es canti res més.
Això demostra el meu desconeixement dels costums del lied. Què hi farem!
dilluns, 31 de març del 2014
dissabte, 29 de març del 2014
Jonas Kaufmann: Alegria i tristesa.
No podré dir mai que no em va agradar el Winterreise de Schubert
que Jonas Kaufmann va cantar al Liceu. Pensava que les versions de baríton (Thomas
Quasthoff, Mathias Goerne i el mític Fisher-Dieskau) eren més apropiades
que les de tenor. Com en Kaufmann te una veu que s’apropa de vegades al color
greu no es pot apreciar diferencia amb les bones versions baritonals. Això
sense oblidar les esplèndides característiques vocals i la seva expressivitat
amb uns pianos magníficament executats.
Havent-lo escoltat a la Missa Solemnis al Liceu, a un recital a Munich el 2011 i a aquest
Winterreise del 2014, em queda pendent sentir-lo en directe en una òpera.
Però això com no tinc gaires oportunitats de fer-ho, m’hagués
agradat sentir-li. una ària d’òpera encara que fos en una “propina”.
Vaig quedar decebut. Ja sé que els cantants no tenen cap
obligació de cantar alguna cosa més que l’estricte programa anunciat. Fins
aquí, res a dir. Però un artista que canta una obra de 75 minuts, que per a
ell (amb tota seva qualitat) és un exercici
de manteniment per arribar a les grans obres que farà al dia següent o al cap
de dos dies, no hagués estat de més que hagués donat una mica de peixet als
seus incondicionals, cantant algun fragment
d’òpera de l’extens i versàtil repertori que té.
Avui que ja no s’estilen els “divos” vaig tenir la impressió
de que ell es comportava com a tal: com excel·lent artista però com a persona
que es considera superior al altres. Ho sento però ha perdut un fan: necessito
creure que un gran cantant és una bellíssima persona o si
més no, tenir detalls que ho facin creure. Quina tristesa.
divendres, 28 de març del 2014
Recital Nina Stemme
"Escuchar a Nina Stemme esta noche en el Liceu ha sido un placer. Oirle cantar las canciones de Kurt Weill una descarga de adrenalina. Y eso que Mahler, Wagner y Shumann no se ha quedado a la zaga. Una pena los que se lo han perdido."
Això vaig
publicar dimarts a Facebook i només vull afegir que la soprano sueca té una veu
càlida, profunda, greu que la fan ser una de les millors dramàtiques dels
moments actuals.
divendres, 21 de març del 2014
La meva Tosca 2014
He de dir que l'espai escènic em va agradar. Com sempre no coincideixen amb el libretto i hi ha desajustos cronològics importants. però és molt impressionant, sobretot des del punt de vista simbólic.
La orquestra potser massa sorollosa, especialment al primer acte, millorant després.
La foto (borrosa) correspon ala escenografia del tercer acte. Ja se que us l'hauria d'explicar però és molt llarg. Un altre dia serà.
Una bona notícia: la propera temporada la Rodvanovsky ens cantarà la Norma¡ wow! I crec que al MET pensa cantar les tres reines donizettianes. Si hi ha sort i les retransmeten...
dijous, 20 de març del 2014
Oblit imperdonable...
Durant els mesos de Novembre, desembre, gener i febrer ha tingut lloc un curs ENTORN A VERDI organitzat per Amics del Liceu. Han estat vuit sessions, cadascuna dividida en dos parts: una conferència a càrrec de'n Ramon Gener i una projecció a càrrec dels Amics de Verdi. Els quatre blocs ha estat 1.- Els primers èxits i els anys de gal·leres.( de Oberto fins a Rigoletto) 2.- La trilogia popular.( Rigoletto, Traviata i Trovatore 3.- Els anys de maduresa (De I vespri siciliani a Don Carlo). I les darreres (Otel·lo i Falstaff).
Com seria difícil resumir les interessants conferències de'n Ramon Gener i a les conferències sortien resumides, les imatges del recorregut per les òperes de Verdi, ja publicat, només deixo constància de la seva realització, amb el regust satisfet d'una activitat digna del bicentenari de Verdi. Tot lo altra (?) ha resultat raté.
Dilluns dia 17 vaig assistir a una Diàleg amb els protagonistes de Tosca. Sondra Rodvanovsky, Fiorenxa Cedolins, Ambroggio Maestri amb el periodista Pérez Senz ens varen fer passar una estona molt agradable en que cadascun d'ells ens explicà alguna de les claus dels personatges que interpreten a la obra, els seus projectes i van respondre a les preguntes dels espectadors. Molt agradable.
Ah!questa nit vaig a veure la Tosca. Ja us explicaré. Si no estic molt mandrós.
Com seria difícil resumir les interessants conferències de'n Ramon Gener i a les conferències sortien resumides, les imatges del recorregut per les òperes de Verdi, ja publicat, només deixo constància de la seva realització, amb el regust satisfet d'una activitat digna del bicentenari de Verdi. Tot lo altra (?) ha resultat raté.
Dilluns dia 17 vaig assistir a una Diàleg amb els protagonistes de Tosca. Sondra Rodvanovsky, Fiorenxa Cedolins, Ambroggio Maestri amb el periodista Pérez Senz ens varen fer passar una estona molt agradable en que cadascun d'ells ens explicà alguna de les claus dels personatges que interpreten a la obra, els seus projectes i van respondre a les preguntes dels espectadors. Molt agradable.
Pérez Senz, Cedolins, Rovanovsky, la traductora i Ambroggio Maestri
dissabte, 1 de març del 2014
Arriba Tosca, millor dit les Tosca's
En diset dies, quinze Tosca's. Els cantants canvien, ara ho veurem. Però, i la orquestra, el cor i el director? Ah! i les regidores espero que rotin.
Per ordre cronològic i en l'ordre dels personatges: Tosca, Cavaradosi, Scarpia. Els altres els deixarem una mica de banda.
1) Sondra Radvanovsky, Vladimir Baykov i Ambroggio Maestri.
2) Martina Serafin, Alfred Kim, Scott Hendricks.
3) Fiorenza Cedolins, Jorge de Leon, Vittorio Vitelli.
Esperem que les veus responguin, sobretot en els casos dels més famosos..
En quant la producció, de ben segur produirà més d'un ensurt. Els tres coneguts escenaris quden reduit a un: Sant Andrea della Valle. Al primer acte veiem el retaule de l'altar major. Al segon acte (en teoria al Palau Farnese, se'ns mostra el retaule anterior per per la part d'endarrera. I finalment el Castel de SantAngelo és substituit pel retaule caugut a terra. TOT de riguró negre, de dol. La explicació del Paco Azorín es que al primer acte Tosca creu en Deu, al segon descobreix la maldat dels homes i al tercer el mon es destrueix per a ella. Sempre que hi ha una escenografia que intenta fer una relectura del argument, me'n recordo del que l'Anna Busquest explicava de l'Arena de Verona on un espectador irat, després d'una representació (no pas gaire moderneta) es dedicava a cridar "Morte a l'escenografo". Hi haurà crits com aquests?
Tres fragments, un de cada protagonista. Comencem pel dolent. Tre sbirri, una carrozza, Ruggero Raimondi 2001.
Ara Tosca ens canta el Visi d'arte. Maria Callas, Londres 1964.
.
I per acabar Mario Cavaradosi i l'Adéu a la vida ( E lucevan l'estelle). Josep Carreras, Roma 1994.
Per ordre cronològic i en l'ordre dels personatges: Tosca, Cavaradosi, Scarpia. Els altres els deixarem una mica de banda.
1) Sondra Radvanovsky, Vladimir Baykov i Ambroggio Maestri.
2) Martina Serafin, Alfred Kim, Scott Hendricks.
3) Fiorenza Cedolins, Jorge de Leon, Vittorio Vitelli.
Esperem que les veus responguin, sobretot en els casos dels més famosos..
En quant la producció, de ben segur produirà més d'un ensurt. Els tres coneguts escenaris quden reduit a un: Sant Andrea della Valle. Al primer acte veiem el retaule de l'altar major. Al segon acte (en teoria al Palau Farnese, se'ns mostra el retaule anterior per per la part d'endarrera. I finalment el Castel de SantAngelo és substituit pel retaule caugut a terra. TOT de riguró negre, de dol. La explicació del Paco Azorín es que al primer acte Tosca creu en Deu, al segon descobreix la maldat dels homes i al tercer el mon es destrueix per a ella. Sempre que hi ha una escenografia que intenta fer una relectura del argument, me'n recordo del que l'Anna Busquest explicava de l'Arena de Verona on un espectador irat, després d'una representació (no pas gaire moderneta) es dedicava a cridar "Morte a l'escenografo". Hi haurà crits com aquests?
Tres fragments, un de cada protagonista. Comencem pel dolent. Tre sbirri, una carrozza, Ruggero Raimondi 2001.
Ara Tosca ens canta el Visi d'arte. Maria Callas, Londres 1964.
.
I per acabar Mario Cavaradosi i l'Adéu a la vida ( E lucevan l'estelle). Josep Carreras, Roma 1994.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)