La primera informació fa referència a la òpera que vaig veure el mes d'abril. és una òpera poc representada a pesar de que els mitjans insistiren en què als anys vint a Barcelona va tenir un gran èxit i es va representar moltes temporades seguides. "La llegenda de la ciutat invisible de Kitege i la donzella Febrònia" que és el títol sencer és una obra de Rimsky-Korsakov d'una gran brillantor musical i un argument de vegades poc clar entre d'altres coses perquè està basat en dues obres literaris. La posta en escena de Tcherniakov va ser molt bona, cosa que va ajudar a seguir la obra. Si voleu que sigui sincer a mi no em va entusiasmar. Ja he reconegut els seus mèrits però en conjunt tot explica perquè no és una òpera de repertori. Jo ja la he vista. Puc no tornar a veure-la.
Els dies 25 i 29 d'abril dos recitals oposats van completar l'agenda del mes: Angela Gheorgiu i Samir Pirgu primer i Angela Denoke el segon. I oposats perquè la delicadesa i bellesa de la Denoke, va grinyolar la actuació de Gheorgiu i Pirgu. Parlaré de Àngela Denoke amb un repertori de cançons de Kurt Weill en les seves dues etapes, alemanya i americana amb un gust i una expressivitat inigualables. Esperem que la cantant torni amb un programa tan ben preparat i si por ser amb alguna òpera de la qual ja hem gaudit en altres temporades.
Lo de la Gheorgiu i en Pamir va estar "al borde del abismo". Semblava que tot plegat era una improvisació, sense cap cohesió, només cantant el que els hi venia de gust i arriben al bisos de cançons populars romaneses. Una altra decepció am la "diva" més diva de les que concorren avui als escenaris operístics.
Per començar Haendel! Jutgeu. El vestit, preciós.
El duo de la boheme. El millor el vestit ajustat, brillant i amb cua. Apropiat per una altra peça: el ària de
Rusalka.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada