La sonnambula

Després d'un parèntesi, torna la òpera al Liceu i ho fa en una obra de bel canto que té bones perspectives d'entrada. Encara que ha caigut del repartiment la esperada Diana Damrau, substituida per Patrizia Cioffi en el primer repartiment, la presència de Juan Diego Florez és un motiu suficient per esperar una bona dosi de tècnica depurada i musicalitat interpretativa. Però a més, el segon repartiment ens portarà la presència del jove tenor canari Celso Albelo del que s'espera moltíssim des de ja fa molt temps.Estarà acompanyat per la cantant que va interpretar el paper de la fada a Cendrillon Annick Masis i que tan bona impressió va causar. Ja ho explicaré en les properes setmanes.

Juan Diego Florez amb Natalie Dessay canten Prendi l'anel ti dono de La sonnambula

In memoriam Claudio Abbado

Ahir vam conèixer la mort als 80 anys del director Claudio Abbado. Considerat un dels grans de la direcció musical des de fa molts anys va ser una persona compromesa amb les causes socials i proper a la ideologia berlingueriana. de la època daurada del eurocomunisme.
Nosaltres els amants de la òpera tenim nombroses gravacions extraordinàries però si hem de triar una no dubtarem en escollir el Simon Boccanegra encara no superat. Descansi en pau.

Mirella Freni i Piero Capuccilli canten el duo de pare i filla (Simon i Maria) del primer acte del Simon Boccanegra.

Òpera al carrer

Fa dies que no penjo un exemple d'òpera al carrer. Avui ens anem a Igualada. En un outlet al carrer el "urbano" ens canta la coneguda ària de Figaro de Ell Barber de Sevilla.

Cendrillon.

Durant el mes de desembre i principis de gener s'ha representat al Liceu la òpera de Massenet  Cendrillon. Es tracta d'una versió de la Ventafocs en la qual tot ha estat bé excepte el més important: la Música. ha resultat un espectacle entretingut amb una posada en escena i uns cantants magnífics però que no té química musical. I em perdonareu però això en una òpera sembla greu, no?

Ja he assenyalat que la escenografia és espectacular, amb una il·luminació perfecta, i un vestuari sensacional. La direcció d’escena magnífica.

Joyce di Donato (Cendrillon), Ewa Podles (madrastra), Alice Coote (príncep blau), Annick Massis (la fada), Laurent Naouri (Pandolfe, el pare de Cendrillon) i Cristina Obregon i Marisa Martins en les germanastres, van resultar un repartiment brillant i equilibrat, amb principal menció per Di Donato, Podles, Massis i Naouri.

Mandrós

No és veritat que sigui mandrós encara que fa un mes que no he penjat res. Crec que us he parlat del cicle de conferències que sobre les òperes de Verdi ha organitzat Amics del Liceu. Les conferències han estat a càrrec de Ramon Gener i es complementaven amb una serie de projeccions que el grup Verdi ha elaborat. Ha estat una feinada impressionant i he de dir que en aquest moments que quasi hem acabat de preparar la darrera sessió estic destroçat. Però no volia deixar de posar al dia el blog perquè els qui el segueixen no pensin que els he oblidat.
Si tinc temps i ganes parlaré d'aquest curs en altra ocasió. Ha estat satisfactorui però esgotador.