dijous, 7 d’agost del 2014

TANCAMENT

Fins a nou avís aquest blog queda tancat. Podeu seguir informacions operístiques al facebook: GiuseppemVerdi i Richard Wagner. Tenen una gran varietat de temes i gravacions. Gràcies per haver-me seguit.

dijous, 19 de juny del 2014

Òpera al carrer


En un altra capítol de Òpera al carrer aquí teniu la del Mercat de la Paz.

dimecres, 18 de juny del 2014

Homenatge a Joan Pons

Tots els homenatges són sempre emocionants i per tant no serem gaire novedosos en aquest si diem el mateix.
Una altra cosa és que els participants fossin primeres figures de la òpera. Sincerament no ho van ser. És lògic perquè en plena temporada és molt difícil encaixar agendes però si no fos pel coratge del propi Joan Pons, d'en Carles Chausson, de Simon Orfila i algun més  hauriem tingut la sensació de que era una acte mediocre.A sobre els més internacionals: Daniella Dessi i Fabio Armiliato van fer un repertori poc adient i només Dolora Zajick ens va remetre a una artista de gran categoria.
Gràcies Joan, per la quantitat incalculable de jornades gloriosses que ens has fet passar. Tens un repertori molt extens però el teus Falstaff i Scarpias no els oblidarem, ni Amonasro, ni....

Joan Pons canta el Falstaff amb Miss Quickly (Mabel Perelstein) a la Scala el 1981.

La walquíria


Jo no he vist una, sinó dues. Els dos repartiments extraordinaris i posades en escena discutides però interesants tenint en compte que la Tetralogia, començada la temporada anterior (2013-2014) amb L'or del Rhin, tenen la signatura de Robert Carsen i per tant tenen una unitat en la seva concepció. En aquest cas era un al·legat contra la guerra i a favor del medi ambient.
El que van ser impressionants van ser els repartimentsencapçalat el primer per la sensacional Brunilde  de Irene Theorin (Catherine Foster al segon repartiment), el massa líric però apassionat Siegmund de Klaus Florian Vogt (Frank van Acken), el Wotan de  Albert Dohmen (Greer Grimsley), la Sieglinde de Anja Kampe (Eva Maria Westbroek , el Huinding de Eric Halfvarson (Ante Jerkunica) i la Fricka de Mihoko Fujimura (Katarina Karneus).
De la Tetralogia és potser la jornada més estimada pel seu lirisme i la seva música, encara que com tot el Wagner te parts molt discursives. 
De tota manera m'ho vaig passar molt bé.
Aquí teniu el fragment més famós de la òpera: la cavalcada de les walquíries en una producció del MET del 2011.



Entrades 2014-2015

Aquest any el Liceu ha avançat la venda d'entrades extres als abonats. Aprofitant el primer dia de la venda, al mes de maig, ja tenim el total d'entrades per la temporada pròxima. Gràcies, Jesus.
Al final d'una temporada i amb les localitats de la següent se t'acaben creuant els cables i ja no saps qui canta en una i en una altra. Però ja està fet.

A més de les entrades del Liceu també s'han possat a la venda les de Palau 100 i aniré a veure i sentir alguns dels programes.

Com passa el temps!

Fa més de dos mesos que no he publicat res al blog. Els contes, les visites al Liceu, les òperes i altres activitats m'han allunyat de tots els amics que em segueixen. Miraré de fer un resum de tot el que ha passat en aquest temps.
La primera informació fa referència a la òpera que vaig veure el mes d'abril. és una òpera poc representada a pesar de que els mitjans insistiren en què als anys vint a Barcelona va tenir un gran èxit i es va representar moltes temporades seguides. "La llegenda de la ciutat invisible de Kitege i la donzella Febrònia" que és el títol sencer és una obra de Rimsky-Korsakov d'una gran brillantor musical i un argument de vegades poc clar entre d'altres coses perquè està basat en dues obres literaris. La posta en escena de Tcherniakov va ser molt bona, cosa que va ajudar a seguir la obra. Si voleu que sigui sincer a mi no em va entusiasmar. Ja he reconegut els seus mèrits però en conjunt tot explica perquè no és una òpera de repertori. Jo ja la he vista. Puc no tornar a veure-la.



Els dies 25 i 29 d'abril dos recitals oposats van completar l'agenda del mes: Angela Gheorgiu i Samir Pirgu primer i Angela Denoke el segon. I oposats perquè la delicadesa i bellesa de la Denoke,  va grinyolar la actuació de Gheorgiu i Pirgu. Parlaré de Àngela Denoke amb un repertori de cançons de Kurt Weill en les seves dues etapes, alemanya i americana amb un gust i una expressivitat inigualables. Esperem que la cantant torni amb un programa tan ben preparat i si por ser amb alguna òpera de la qual ja hem gaudit en altres temporades.
Lo de la Gheorgiu i en Pamir va estar "al borde del abismo". Semblava que tot plegat era una improvisació, sense cap cohesió, només cantant el que els hi venia de gust i arriben al bisos de cançons populars romaneses. Una altra decepció am la "diva" més diva de les que concorren avui als escenaris operístics.


Per començar Haendel! Jutgeu. El vestit, preciós.


El duo de la boheme. El millor el vestit ajustat, brillant i amb cua. Apropiat per una altra peça: el ària de
Rusalka.

 .

Per que no sigui dit, aquí la bona. Pleurez mes yeux de Le Cid.

dijous, 10 d’abril del 2014

Opera al Carrer (o dintre de unes galeries comercials)

A Palerm Alto (Buenos Aires, Argentina) Ens canten l'Habanera de Carmen.