Fa dies que no he penjat res per raons anímiques i perquè ha coincidit la setmana santa al mig.
Cada dia em faig les mateixes preguntes sobre tot el què ha passat i continua passant però ningú no dona respostes. És com la llei del silenci. Al teatre només una part dels treballadors (Orquestra, cor, tècnics) continuen expressant les seves diferències en com s’ha conduït la crisi. L’altra part, fonamentalment la administració, ha renunciat a la lluita i, se suposa, s’han passat al bàndol que de moment i mentre no es demostri el contrari, ha guanyat la batalla. No faré el comentari malèvol que se m’acut. Però a més els directius del teatre no baden boca i mira que el director general se n’havia afartat d’anar a ràdios, televisions i diaris a dir-hi la seva. Ara el silenci. Les administracions públiques callen: en Ferran Mascarell parla de qualsevol cosa menys del Liceu. Els mitjans de comunicació, TOTS, tampoc obren la boca per dir el que ha passat o passa al Liceu. I els espectadors, la ciutadania, excepte gent conscienciada, o callen, o miren cap a una altra banda o el que és pitjor aplaudeixen la gestió que ha suposat una temporada iniciada amb la transformació d’una òpera en un concert, que ha suspès uns quants espectacles i que encara bo que s’ha restablert una certa “normalitat”.
Continuaré
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada