Claudio Monteverdi.
Estrenada al Teatre SS. Giovanni e Paolo de Venècia el 1643.
L’argument explica la historia de Poppea i Nerò (històricament no gaire equilibrat) i de com la cortesana, per ambició arribarà a ser emperadriu. Per això haurà d’eliminar la influència que sobre l’emperador tenen Sèneca i Ottavia, esposa de Nerò. En el pròleg, l’Amor pronostica a la Virtut i la Fortuna que ell vencerà sobre totes les coses. La llarga història d’amors diversos, acabarà amb la mort de Sèneca, el desterrament d’Ottavia, Drusilla (enamorada d’Otone) i Otone (amant de Poppea) i les noces de Nerò i Poppea. A més de las tres deeses citades, Venus, Mercuri i Cronos també prendran part en la història. I amb ells una munió de personatges com petits cors acompanyants de Sèneca, de Amor, cònsols, capitans de guàrdia, soldats, Lucà, Valetto, patge de l’emperadriu, damiseles... fins a un total de trenta personatges interpretats per vint-i-un cantants. La història real, (no la de l’òpera) continuarà i Nerò acabarà matant Poppea.
La obra correspon a la època i a la idea de “recitar cantant” que Monteverdi aplicava a les seves òperes. La diferència és que en aquesta que és la primera que es celebra en un teatre “pagant” (les anteriors s’escenificaven als palaus dels Gonzaga a Mantua). És possible que això canviï algunes coses. En primer lloc els deus i herois de les òperes inicials (L’Orfeo, Il ritorno d’Ulisse in patria) es barregen amb els homes i apareixen personatges que poden considerar-se fills de la Commedia dell’Arte. Arnalta, la dida de Poppea, està interpretada per un contratenor transvestit que posa el contrapunt als personatges i situacions transcendents de la obra (Poppea, Nerone, Otone, Ottavia, I parlant de veus, s’ha de tenir en compte que com no hi ha castrati els seus papers són interpretats per mezzosopranos o contratenors, principalment, encara que en algun moment i obra han estat interpretats per tenors o barítons. En el cas de l’obra que ens ocupa hi ha tres contratenors, cosa no massa habituals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada