En realitat si he deixat d'escriure és sobre tot per la situació per la que està passant el Gran Teatre del Liceu. No estic gaire animat a parlar de l’òpera. Les versions oficials són infumables i la realitat és la que han decidit un grup d’ineptes encapçalats pel director general. Se li han fet propostes per no trencar la temporada però no hi havia res a fer: Alea jacta erat. I a sobre ha quedat com el salvador del teatre perquè gràcies a ell no tindrem dèficit.
Alguns com jo no deixarem d’anar al Gran Teatre però ens agradaria en primer lloc que cessessin al sr. Marco i que el professional, encara que fos polític, tingués les coses clares, sabés de què va aquest assumpte i deixés de preocupar-se pel seu futur (polític o no). I que fos capaç de planificar una temporada amb el que hi ha i no improvisant, ara trec el petit Liceu, ara suprimeixo, això, després allò. Que sigui capaç de cuidar els mecenes i no deixar que marxin a altres activitats i teatres.
Com renovaran els espectadors els seus abonaments al mes de març?
Quina moral tindran els treballadors, que han ofert una solució si més no raonable que no s’ha escoltat, quan com en una muntanya russa, ara se’n vagin de vacances, després tornin a treballar per tornar a marxar i retornar novament per anar al mes d’agost novament de vacances. Queda clar que les vacances s’entenen en sentit figurat perquè l’atur encara que només sigui per dos mesos no deixa de ser traumàtic.
Lamento no trobar millor exemple que el “Váyase, señor González” de l’Aznar per aplicar-lo al director general del Liceu:
MARXI, JA, SENYOR MARCO.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada