Els tres Wagners inaugurals.
La cosa va començar de manera espectacular si més no pels wagnerians que varen poder escoltar tres wagners", L'holandés, Lohengrin i Tristany i Isolda amb els cosos estables, orquestra i cor, de Bayreuth amb alguns dels solistes que acabaven d'interpretar-les al santuari wagnerià.
 |
| Orquestra i cor de Bayreuth al Liceu
La forza del destino
De vegades un pensa que els complicats arguments de les òperes verdianes les fa irrepresentables. Unes més que altres, evidentment. Però una d'elles és la forza i no és que la producció del Liceu estigui mal resolta. Del primer repartiment em va agradar molt, en Ludovic Teziers (cosa gens extranya per experiències anteriors al Liceu). En Giordani, què dir de Giordani. Que no hi ha un altre com ell. Espero que us ho prengueu tot com el que és una crítica dura. No sé encara com canta tan i a tants llocs. La Urmana em va decebre una mica. Seria perquè n'esperava més.
Violeta Urrmana
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada