LES CONTES DE HOFFMANN

Ja havia anunciat que parlariem de Les contes de Hoffmann perque en aquest mes de febrer es fan 11 reprentacions amb dos repartiments. Vaig veure el primer el dia 4, jornada inaugural i fins avui dia 12 no he vist el segon.
La òpera és complexa, no té un llibret definitiu per diverses raons i s'han fet diferents versions. En aquest cas  la direció d'escena a càrrec de Laurent Pelly va presentar un escenari més aviat fosc, amb un complex moviment de telons i mòduls de diferent mida. La direcció musical de Stéhpane Denèvecorrecta encara que els cosos estables, orquestra i cor no van estar sempre a l'alçada.
La obra, dividida en un pròleg, tres actes i un epíleg exlica la historia de tres amors del poeta Hoffmann, tres històries fantàstiques (de fantasia) que el protagonista sommia en el sopor de l'alcohol.
Del primer repartiment esperaven molt perquè s'havia anunciat que Natalie Dessay cantaria els papers de les quatre dones. No va ser així. Va cantar només l'Antonia que per mi és l'acte més complet i ho va fer com calia esperar, de manera magnífica. La Olimpia de Katheleen Kim va ser molt brillant, tan pel cant com pels efectes escènics. Es clar que te un paper que és un carmel... si es tenen les qualitats de una soprano lleugera. I ella les té. Va resultar més mate el paper de la Pavlovskaya en la Giulietta del tercer acte.
El Hoffman de de Michael Spyres que va substituir Vittorio Grigolo, en l'esgotador paper, va tenir moments brillants però d'altres sobretot al final va mostrar la veu cansada i uns aguts terriblement curts. Sensacional el quadruple paper de Laurent Naouri (tafaneria: el marit de la Dessay) Madnífica la Nicklause de Michele Losier,  I més que correctes els de la casa, Esteve, Chausson, Galan, Va,i Sanmartí.
Tenia  interés en sentir el segon repartiment que, en aquest cas si que havia projectat que la soprano cubana de coloratura, Eglise Gutierrez, cantés els quatre papers de les quatre dones. Tampoc no va ser així. La Olimpia la va tornar a fer Katheleen Kim, Per què? Hi ha dos versions: una benintencionada, altra dolenta. La primera diu que com el paper de Olimpia es per una lleugera, ella no tenia la agilitat per cantar-lo i si, en canvi els altres dos papers, de Antonia i Giulietta a banda de la llargura del paper. La dolenta explica que enn l'acte de Olimpia la cantant s'ha de desplaçar en patins i encara que els hi van posar una professora de patinatge, la Gutierrez no va ser capaç d'aprendre. Si non e vero...
La cantant és jove i encara una mica verda. Té notes d'una qualitat sublim i altres amb un vibrato perillós. Però pot millorar i arribar a ser una gran cantant Crec que es va equivocar volent  cantar els quatre papers, li falta un punt. El mateix es pot dir del Hoffman de gadità Ismael Jordi. La seva veu és encara més lleugera que lírica, és com si li faltés una mica de cos, en alguns moment va ser massa pla, com si descansés pel que se livenia a sobre. També va ser molt destacat el baix-bariton Oren Gradus que cantà els quatre papers demoníacs.
Afegir que en aquesta segona representació al pròleg es va aturar la representació uns deu minuts perquè un dels plafons de la escena que havia d'obrir-se es va quedar atrancat i només es veia mitja escena.
Una altra cosa per explicar



Com s'assaja una òpera com els Contes de Hoffmann



Video promocional del Liceu



Elle fui la tourterelle (Antonia: Natalie Dessay)



C'est une chanson d'amour (Antonia: Natalie Dessay; Hoffmann: Michael Spyres)

   

Acte tercer. Barcarola ( Giulietta: Pavlovskaya; Nicklause: Michele Losier)

No hi ha cap exemple d'Olimpia perquè està en el paràgraf anterior. I desgraciadament no he trobat un exemple de Laureant Nouri. Surt al final del video  de l'assaig.