Emprenyada 1 (vindran més)

El blog Villazonista de la Teresa García del qual prenem la informació ha pogut com ja explica captar la informació de la programació del Liceu de la temporada 2013-2014, penjada en la web del teatre que després ha estat retirada. Llegiu la informació (sense la part de les dates i els torns) i traieu les conseqüències de tot plegat.
Per la meva part dues coses: EL MEU AGRAÏMENT A LA TERESA GARCIA per la seva intel·ligència en agafar una informació que independentment de la seva veracitat mostra com funciona el teatre i en mans de qui estem. Ja no és qüestió de diners, sinó d'intel·ligència.
La segona, que em sembla molt greu. Per part de la direcció artística s'havia insistit més d'una vegada que donat que el 2013 coincidien els bicentenaris del naixement de Wagner i Verdi, la temporada 2012 setembre-2013-agost estaria dedicada a Wagner i la de setembre de 2013 a agost del 2014 es reservaven per Verdi.  Doncs bé: SI TROBEU ALGUNA OPERA DE VERDI A LA PROGRAMACIÓ, FEU-M'HO SABER. JO NO HE SABUT TROBAR-LA. Amb quatre concerts que sortiran ben baratets solventem el tema. AL MILLOR COMPOSITOR MELÒDIC DE SEMPRE ENS EL LIQUIDEM AMB QUATRE ÀRIES. Sense paraules. La següent seria insultant.
Ah! Millor no fer comparacions amb els actes celebrats pel bicentenari de Wagner. És punyent si no fos perquè és ridícul, totalment ridícul.
Com volen que no s'ensorri el teatre si els més fidels rebem cops sense parar fins que ens afartem i diem fins aquí hem arribat?
Gràcies. M'heu fet de psicoanalistes.

A la web del Liceu, concretament al seu Calendari, es pot veure la programació de la temporada 2013-2014 abans d'haver estat presentada públicament. M'imagino que aquesta visualització deu ser un error, similar al que va succeir la temporada passada, i el cert és que sembla que hi hagi coses encara per polir. Per exemple, que hi ha dates amb dos concerts, com el 29 d'abril o el 24 de maig (J.Pons-A.Denoke /N.Stemme-J.Savall). També hi han errades en els noms de les òperes (Cendrillon no s'accentua) o "Dallapiccola / Puccini"  (els autors) que consta el 3 de juliol, quan vol dir "Il prigioniero / Suor Angelica".

Sorprenen els concerts "Verdi" (pel 200 centenari del seu naixement) de setembre-octubre, assignats als diferents torns i les 15 (quinze!) funcions de Tosca al març. He complementat les dates amb alguns noms dels repartiments que surten com a possibles a diferents forums, encara que al calendari del Liceu no en consta cap, ni hi ha cap link a mes dades. Es possible que aquesta informació no estigui visible massa temps al web...al menys jo no la tindria, en aquestes condicions, pero ho he volgut reflexar aquí com una anticipació que pot ser interessant conèixer. I us deixo també les imatges de cada mes, al final, per que pogueu veure amb més detall els torns i les funcions a d'altres escenaris.

http://www.liceubarcelona.cat/calendari.html  

NOTA POSTERIOR: A la tarda del dissabte, poc després de la publicació d'aquest post, el Liceu ha eliminat de la seva web la possibilitat de consultar el calendari des de setembre 2013 a juliol 2014. Només en queda rastre en aquest llistat i a les imatges de cada mes que teniu al final.

30/09 - 02/10
Concert Rigoleto, Nabucco i altres

6-9/10
Concert La Traviata, Il Trovatore i altres

13-17/10
Concert Aida, Ernani i altres

19-21/10
Concert Otello, Don Carlo i altres

24-25-26/10
Ballet Nacional de Polonia

27/10
Concert Philippe Jaroussky

16-21-24-26-29/11
Agrippina
Danielle de Niese, Malena Ernman, Sarah Connoly, David Daniels, Valeriano Lanchas. René Jacobs.

17/11
Recital Edita Gruberova

27-28/11
L'Atlàntida

20-22-23-27-28-30/12 - 2-3-5-7/01
Cendrillon
Eglise Gutiérrez, Ewa Podles, Laurent Naouri. Sir Andrew Davies.

17-19/01
Concert Final Concurs «Francesc Viñas»

27-28-30/01 - 1-2-4-5-8-9-11-14-17/02
La sonnambula
Juan Diego Flórez, Patrizia Ciofi, Michele Pertusi.

13-15-16/02
Les Ballets de Monte-Carlo

8-9-11-12-13-14-15-17-18-19-20-21-22-23-25/03
Tosca
Marco Berti, Giuseppe Gippali, Valeriano Lanchas, Martina Serafin, Fiorenza Cedolins, Sondra Radvanovsky, Jorge de León, Daniela Dessì, Fabio Armiliato.

13-16-22-26-30/04
La llegenda de la ciutat invisible de Kitege

25-28/04
Concert Angela Gheorghiu i Saimir Pirgu

29/04 (!?)
Homenatge a Joan Pons
Recital Angela Denoke

19-22-23-25-27-28-30-31/05 - 3/06
Die Walküre
Frank van Aken, Klaus Florian Vogt, Albert Dohmen, Anja Kampe, Iréne Theorin, Eva-Maria Westbroek, Catherine Foster, Erik Halfvarson

24/05 (!?)
Recital Nina Stemme
Concert Jordi Savall

22-25-27/06 - 1-3-4/07
Il prigioniero / Suor Angelica
Barbara Frittoli, Dolora Zajick

Les paraules del mestre Muti

Com a continuació hi ha molt de rottlo, aquí teniu una reflexió del mestre Ricardo Muti que és amena però diu moltes coses. Gaudiu-la.

AVANÇAMENT DE MARÇ

ESPECTACLES DIVERSOS AL MARÇ

Aquest mes de març es  representaran dues òperes: Street Scene que participa també del musical americà, i la primera tanda de Madama Butterfly que tindrà la seva continuació al mes de juliol.
A més dels espectacles infantils Allegro vivace, Amb els peus a la lluna i Els músics de Bremen, tindrà lloc el concert de Joyce di Donato i el cor i la orquestra del Gran Teatre interpretaran a l'Auditori Friede auf Erden de Shonberg i la 9ª simfonia de Beethoven.

AQUEST TEMPS

AQUEST TEMPS.

No sé a vosaltres (us tutejo perquè us conec de molts anys) però a mi m’està costant molt  viure avui com ho feia abans. Nostàlgia, preocupació, tristesa, angoixa. Per els més propers i pels que no ho són tant. Segur que els qui saben diran que és la edat i tindran de ben segur una part de raó, però no tota. La gent de la meva edat segur que recordarà moments de la vida en què no s’ha vist superat pels esdeveniments perquè ha cregut que podia sortir-se’n, perquè la seva empenta li permetria avançar i resoldre tots els entrebancs. No importava quina era la situació econòmica o política. I no perquè no ens interessés. Segurament no com ara, però llavors tampoc no van ser flors i violes. En fi, que nosaltres també hem hagut de lluitar. No se si ara el jovent lluita igual, jo crec que si. De vegades de manera diferent, però lluita.

Però que ens passa a nosaltres ara? Ens hem tornat escèptics. Encara que ens puguem fer il·lusions i tenir esperances en els canvis en la situació política, no la veiem clarament viable, no només pels errors propis, sinó per les adversitats externes. És això el més important? Si, és important però hi ha coses que ens toquen de més a prop. Com està la feina dels nostres fills? En el millor dels casos, pendent d’un fil i en el pitjor sense feina ni esperances immediates de tenir-la. I mentre tan, tots els lladres reunits, polítics, empresaris, banquers... El altre dia pensava en una xifra escruixidora: el 6% de la població mundial té el 60% de la riquesa. Encara que en el nostre mon occidental ens podem considerar encara afavorits per la fortuna, com es pot entendre una declaració de la renda com la del Rajoy l’altre dia? És totalment immoral però no només ara que estem en crisi sinó sempre. O el president de la CEOE que no creia que la xifra de parats fos de 6.000.000. Es clar que ell no sap contar però sí sap dir que s’han d’acomiadar molts funcionaris que només gasten paper i telèfon, i oferint unes engrunes de treballs escombraries que hauria de tenir ell: sabria el que és una declaració de la renda sense trampes ni manipulacions.

Tot depèn de la persona i el seu caràcter però també amb aquesta situació social, general i particular, que ens envolta.

En Lampedusa, a Il gattopardo, posava en boca del Príncep de Salina una frase que explicava que després de tantes civilitzacions que havien passat per Sicília prometent la alliberació sense cap resultat, l’escepticisme havia estat la seva norma de vida.: “Els sicilians hem vist moltes coses i ara son vells i estem cansats”. Doncs això.

LA MÚSICA

LA MUSICA

En el context del que acabo d’escriure hi ha persones que prenen tranquil·litzants o altre tipus de fàrmacs. Uns altres tenim la Música com a teràpia. Sovint, embolcallats per Verdi o Puccini, Rossini o Donizetti, Beethoven o Mahler, no només ens relaxem sinó que ens evadim de tot el què aquest món té de miserable i mesquí.

Alguna vegada se m’havia acudit que potser era egoista i que molta gent no podia gaudir del nostre plaer. Però després vaig pensar que no, que cadascú té la seva vida amb alegries i tristeses, amb gustos i disgustos. La informàtica o el cine, la televisió escombraria o les col·leccions de segells o monedes, cadascú busca la seva evasió i entreteniment. Si un dels plaers de les persones és la Música, benvingut sigui. I segurament és el millor. No només amansa les feres com deia Plató sinó que les enlaira fins al món de la fantasia i el gaudi. Amen.

Un dels molts exemples d'opera al carrer

Al supermercat uns cantants britànics interpreten el duo del segon acte de  La Rondine de Puccini

Dedicat. Maria Estuarda

Aquesta tarda he trobat aquesta referència al Facebook. Us la dedico a tots però especialment a l'ANA BUSQUETS, una fan de la Gruberova i molt amiga d'aquest troç "Figlia impura di Bolena..."

LES CONTES DE HOFFMANN

Ja havia anunciat que parlariem de Les contes de Hoffmann perque en aquest mes de febrer es fan 11 reprentacions amb dos repartiments. Vaig veure el primer el dia 4, jornada inaugural i fins avui dia 12 no he vist el segon.
La òpera és complexa, no té un llibret definitiu per diverses raons i s'han fet diferents versions. En aquest cas  la direció d'escena a càrrec de Laurent Pelly va presentar un escenari més aviat fosc, amb un complex moviment de telons i mòduls de diferent mida. La direcció musical de Stéhpane Denèvecorrecta encara que els cosos estables, orquestra i cor no van estar sempre a l'alçada.
La obra, dividida en un pròleg, tres actes i un epíleg exlica la historia de tres amors del poeta Hoffmann, tres històries fantàstiques (de fantasia) que el protagonista sommia en el sopor de l'alcohol.
Del primer repartiment esperaven molt perquè s'havia anunciat que Natalie Dessay cantaria els papers de les quatre dones. No va ser així. Va cantar només l'Antonia que per mi és l'acte més complet i ho va fer com calia esperar, de manera magnífica. La Olimpia de Katheleen Kim va ser molt brillant, tan pel cant com pels efectes escènics. Es clar que te un paper que és un carmel... si es tenen les qualitats de una soprano lleugera. I ella les té. Va resultar més mate el paper de la Pavlovskaya en la Giulietta del tercer acte.
El Hoffman de de Michael Spyres que va substituir Vittorio Grigolo, en l'esgotador paper, va tenir moments brillants però d'altres sobretot al final va mostrar la veu cansada i uns aguts terriblement curts. Sensacional el quadruple paper de Laurent Naouri (tafaneria: el marit de la Dessay) Madnífica la Nicklause de Michele Losier,  I més que correctes els de la casa, Esteve, Chausson, Galan, Va,i Sanmartí.
Tenia  interés en sentir el segon repartiment que, en aquest cas si que havia projectat que la soprano cubana de coloratura, Eglise Gutierrez, cantés els quatre papers de les quatre dones. Tampoc no va ser així. La Olimpia la va tornar a fer Katheleen Kim, Per què? Hi ha dos versions: una benintencionada, altra dolenta. La primera diu que com el paper de Olimpia es per una lleugera, ella no tenia la agilitat per cantar-lo i si, en canvi els altres dos papers, de Antonia i Giulietta a banda de la llargura del paper. La dolenta explica que enn l'acte de Olimpia la cantant s'ha de desplaçar en patins i encara que els hi van posar una professora de patinatge, la Gutierrez no va ser capaç d'aprendre. Si non e vero...
La cantant és jove i encara una mica verda. Té notes d'una qualitat sublim i altres amb un vibrato perillós. Però pot millorar i arribar a ser una gran cantant Crec que es va equivocar volent  cantar els quatre papers, li falta un punt. El mateix es pot dir del Hoffman de gadità Ismael Jordi. La seva veu és encara més lleugera que lírica, és com si li faltés una mica de cos, en alguns moment va ser massa pla, com si descansés pel que se livenia a sobre. També va ser molt destacat el baix-bariton Oren Gradus que cantà els quatre papers demoníacs.
Afegir que en aquesta segona representació al pròleg es va aturar la representació uns deu minuts perquè un dels plafons de la escena que havia d'obrir-se es va quedar atrancat i només es veia mitja escena.
Una altra cosa per explicar



Com s'assaja una òpera com els Contes de Hoffmann



Video promocional del Liceu



Elle fui la tourterelle (Antonia: Natalie Dessay)



C'est une chanson d'amour (Antonia: Natalie Dessay; Hoffmann: Michael Spyres)

   

Acte tercer. Barcarola ( Giulietta: Pavlovskaya; Nicklause: Michele Losier)

No hi ha cap exemple d'Olimpia perquè està en el paràgraf anterior. I desgraciadament no he trobat un exemple de Laureant Nouri. Surt al final del video  de l'assaig.

Les Oiseaux dans la charmille

Com el proper comentari serà ssobre  ELS CONTES DE HOFFMANN feu un tast amb aquesta cançó de la Olimpia, la nina mecànica del primera acte. Gaudiu de la actuació i la veu de Natalie Dessay que ha estat la millor intèrpret d'aquest paper (i de molts altres) en els darrers anys. Al Liceu cantarà el paper d'Antonia del segon acte i la podreu sentir en aquestes mateixes pàgines. Pet comparar podem veure un fragment de la mateixa aria cantada per Katheleen Kim que la canta al Liceu.
La nina dóna molt de joc perquè hi ha hagut nines de totes les classes, des de pepones fins de porcellana. En aquest cas el primer exemple és la Barbie i la segona tindreu una sorpresa si l'aneu a veure  per la seva mobilitat.

                                                                                                                                                                           
Natalie Dessay


 
Katheleen Kim

Rusalka

Rusalka

La bellesa de la coneguda ària de la lluna  i la música de Dvorak ens feien pensar en una plàcida nit de contes dolços per a nens. I no. Va ser una nit fantàstica però molt més dura que no ens pensaven. Posta en escena esplèndida, d'una riquesa i una brillantor creatives i esplendoroses. Els cantants van estar bé però sense excessos. Una certa decepció del Klaus Florian Vogt que tan ens havia agradat en els papers wagnerians que fins ara havia interpretat al Liceu.
Però, i la història? El conte, barreja de la sireneta i una llegenda txeca va ser transformada per una interpretació freudiana que la veritat vaig necessitar dues representacions per començar a entendre què és el que passava allà. I crec que he aconseguit entendre alguna cosa. I em sembla meravellós que com a tots els contes les interpretacions més enllà del què és superficial permetin aprofundir en els significats del subconscient. Com tot l'art contemporani les lectures que es poden fer d'una obra d'art són variades i necessiten un estudi previ del llenguatge i les paraules que utilitza l'autor o el recreador. Però una vegada dit això, afegiré que una òpera que veig per primera vegada m'agradaria fer-ho en una versió tradicional.

Un món oníric que barreja fantasia i realitat

Temporada 2012-13 Continuación

LA TEMPORADA 2012-13 CONTINUACIÓ

L'elisir d'amore

Un Donizetti i un Elisir sempre són agradables, suaus, relaxants en aquests temps que vivim. I això que de la posta en escena podem estar una mica cansats i aburrits. Però així com és molt difícil que una representació sigui absolutament rodona sempre hi ha alguna cosa que la fa diferent que et descobreix alguna cosa o algun cantant. És el miracle de la Música. En aquesta representació va destacar sobretot un tenor no massa conegut per la majoria de liceistes que es diu Javier Camarena. No és un desconegut, treballa a molts llocs de Europa i Amèrica i és jove. I sobretot canta meravellosament.

Javier Camarena

La temporada Liceista 2012-2013 fin ara.

LA TEMPORADA LICEISTA 2021-2013 FINS ARA

Els tres Wagners inaugurals.

La cosa va començar de manera espectacular si més no pels wagnerians que varen poder escoltar tres wagners", L'holandés, Lohengrin i Tristany i Isolda amb els cosos estables, orquestra i cor, de Bayreuth amb alguns dels solistes que acabaven d'interpretar-les al santuari wagnerià.

Orquestra i cor de Bayreuth al Liceu

La forza del destino

De vegades un pensa que els complicats arguments de les òperes verdianes les fa irrepresentables. Unes més que altres, evidentment. Però una d'elles és la forza i no és que la producció del Liceu estigui mal resolta. Del primer repartiment em va agradar molt, en Ludovic Teziers (cosa gens extranya per experiències anteriors al Liceu). En Giordani, què dir de Giordani. Que no hi ha un altre com ell. Espero que us ho prengueu tot com el que és una crítica dura. No sé encara com canta tan i a tants llocs. La Urmana em va decebre una mica. Seria perquè n'esperava més.

Violeta Urrmana

BLOG AMICS DE VERDI

BLOG AMICS DE VERDI

En alguna altra noticia del blog, he parlat del Amics de Verdi. Tampoc es pot dir que l'hagim utilitzat per parlar de Verdi per diverses qüestions que no venen al cas. Ara bé el grup Verdi ha utilitzat el blog per penjar vídeos de les sessions sobre les òperes de les que ha fet sessions. Podeu veureinformacions i DVD des de 2012.

Giuseppe Verd

Amics de Verdi

amicsdeverdi.blogspot.com/

Rectificació i excuses

RECTIFICACIÓ I EXCUSES.

No voldria continuar sense explicar el què va passar amb la publicació de la notícia de la malaltia de Jonas Kauffmann. De vegades per nosaltres els afeccionats ens resulta difícil contrastar i confirmar bulos o llegendes urbanes que algú llança i que com són espectaculars i cridaneres sembla que si un no ho diu és perquè no ho sap i queda molt malament. Això que és una estupidesa és el que va passar. El fet real és que sembla ser que en Kauffmann es va prendre un mes de descans abans de començar de nou les actuacions a l'estiu i concretament a Peralada. Inclús els organitzadors d¡aquest festival deien sotto voce que no era segur que vingués al festival, donant peu així a la teoria de la malaltia.
Al final tot ha acabat bé, sobretot perquè s'ha desmentit la malaltia de Jonas Kauffmann, un dels millors tenor de la actualitat, amb un repertori versàtil mal que li pesi al sr. Alier. Espero que algun dia alguna cosa li sembli bé perquè si no les pedres al fetge poden ser molt emprenyadores.

Jonas Kaufmann. No sembla malalt, més aviat bo

Més sobre l'inici del 2013

MÉS SOBRE L'INICI DEL 2013

ELS CANTANTS DE IOLANTA AL FINAL DE LA REPRESENTACIÓ

Crec que ens podem queixar de que les dues òperes, "Il Pirata" i "Iolanta" fossin en versió de concert. Però les actuacions de tots els cantants especialment de les dues dives, la citada Mariella Devia, i Anna Netrebko compensaren la manca de representació. És cert que Il Pirata , en ser conegudes les seves dificultats, va permetre calibrar la categoria de la cantant italiana. En el cas de Iolanta varem tenir prou en escoltar la Netrebko en una obra no gaire reixida que es va salvar pels cantants i per la música de Tchaykovsky, no pas pel tremp dramàtic.

INICI OPERÍSTIC 2013

RETORN I DISCULPES   ANY 2013

En primer lloc les meves disculpes per estar tan de temps sense publicar res. Montse, tu has tingut la "culpa". Podria dir que he tingut molta feina però també podia haver fet el blog. Mandra i lentitud ho expliquen

lA FOTO ÉS DOLENTA PERO ÉS EL TESTIMONI DE UNA DE LES DUES REPRESENTACIONS
DE "IL PIRATA AL LICEU

ENCARA QUE BORROSA LA MARIELLA DEVIA QUE VA TENIR UNA
ACTUACIÓ SENSACIONAL