Autobusos i ateisme/agnosticisme

Els darrers dies ha començat una campanya sota el lema “Probablement Deu no existeix. Despreocupa’t. Gaudeix de la vida” que ha despertat molt d’interès més als diaris que no pas al carrer. És clar que els catòlics ja estan preparant la seva contra campanya no sigui cas que essent ja pocs (si més no, menys dels què eren) perdin alguna ovella.
És cert que la frase no és gaire afortunada, però es podria disculpar per la síntesi que pretén i l’ampli ventall de gent a qui vol anar dirigit. Personalment he trobat que està més “lligada” del què alguns han dit però, en canvi, trobo massa tou el missatge resultant. Amb aquest afany se ser políticament correctes acabem per no dir realment allò que volíem dir o que hauríem de dir.
De tota manera aquest comentari es vol fixar molt més en les reflexions periodístiques que en el fet mateix. Els comentaris de Josep Ramoneda, Jordi Llovet, Xavier Bru de Sala o Silvano Andrés coincideixen en destacar la indefinició, incoherència, escassa claredat del missatge i en alguns casos titllant-lo de hedonista, consumista, sense principis clars i altres qualificatius de to negatiu.
A mi em sorprèn aquesta unanimitat. És que, sotmesos al jaç religiós durant segles i canviades les condicions socials i històriques, després de la Revolució Francesa, encara no es hora d’actuar contra aquesta contradicció entre una societat laica i un domini (en alguns llocs com el nostre Estat més que en uns altres) de les religions? Un dels articulistes em va dir que el ateisme i l’agnosticisme eren posicions individuals i, afegia, no podien actuar com esglésies. A més segons les idees de Karl Popper s’havien de respectar totes les formes de pensar amb la qual cosa surten beneficiades les dominants com és el cas de les esglésies oficials que han condicionat la vida individual i social durant segles.
I un s’acaba preguntant a què es deu aquesta unanimitat. Ni un bri d’anàlisi social, històric o ideològic. Quan els nois de Rouco es concentren a Colon s’informa i, segons qui, aplaudeix. Quan un grupet de gent pretén donar a conèixer les seves idees completament diferents i oposades al pensament dominant admès com el correcte, es produeix l’atac frontal.
A lo millor és que a tots, abduïts pel què és políticament correcte i pel pensament únic, qualsevol alteració del statu quo els preocupa pel seu propi futur. Al cap i a la fi destruir els petits forma part de la maquinària del poder.
Però em temo que encara és més trist que persones que tenen un prestigi pel seu anàlisi de les situacions, no insisteixin en la necessitat de recolzar encara que sigui de forma crítica, aquestes formes de pensar que podrien significar un canvi en la mentalitat dominant i un avanç en el desenvolupament de les llibertats dels homes i dones del món.
Les referències dels diaris on apareixen els articles són les següents:
Josep Ramoneda, El “bus ateo” como síntoma. El País Dimarts 13 de gener de 2009. Pàg. 2 Catalunya
Jordi Llovet, L’autobús dels ateus. El País Quadern. Dijous 15 de gener de 2009 Pàg. 5.
Xavier Bru de Sala, Que si Dios, que si no Dios. La Vanguardia 16 de gener de 2009. Opinión Pàg. 15.
Silvano Andrés de la Morena. Ateos en autobús. Heraldo de Soria. 14 de gener de 2009.