L'Anna Pujol és la primera participant en aquests blog. Li agraeixo la seva recepta que espero que agradi a tothom i desitjo que tots els altres us animeu a escriure o dir-hi la vostra sobre el què aquí es diu.
Llata a l'empordanesa
Lligar, com per rostir, salar i rossejar la llata en una cassola amb un mig mig d’oli d’oliva i llard, una ceba mitjana, una cabeça sencera d’alls, un tomàquet i un bouquet-garni (o si més no una fulla de llorer i una mica de farigola), girant-la de manera que quedi rossa per tots costats.
Afegir un vas de vi negre, un vas de vi ranci, un vas de conyac i una cullereda sopera d’un bon vinagre. Tapar i deixar coure –a poc a poc- cosa d’una hora (o una hora i mitja si la llata és grossa).
Arribats a aquest punt s’atura el procès. Ara cal tallar la llata, un cop freda, a rodanxes.
Aquesta rodanxes les posarem en una altra cassola i hi afegirem el suc que hagi quedat desprès de passar.ho tot (alls, tomàquets...) Pel colador xinès. També caldrà afegir-hi un vas i –mentre duri la cocció- les miques d’aigua necessàries per poder disposar al final d’una mica de salsa. Ho deixem coure ben bé cosa d’una hora més (sacsejant i mirant que no s’enganxi).
En Narcís Comadira (Fórmules magistrals) afegeix (i crec que té tota la raó) que l’acompanya molt bé un complement a base d’escarxofes escaldades, enfarinades i fregides, servides a part.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada