Temporada del Liceu 2010-2011

Temporada del Liceu 2010-2011
És només un petit resum que pot donar idea del què ha estat. Una Carmen interessant amb Uria Monzon, Alagna i Schrott i posada en escena de Bieito que ja era coneguda des de feia deu anys. La escana dels Mercedes dels contrabandistes impresionant per lo complicat. A Lulú i, a pesar dels seus valors em vaig aborrir molt I això que cantava una gran Patricia Petibon. El Falstaff us el comentaré al final. L'Anna Bolena amb una posada en escena fluixa comptava d'entrada amb Edita Gruberova`que va cantar com en ella és habitual. Però qui va sorprendre de veritat va ser Elina Garanca una mezzo impresionant, Bros, Colombara i Orfila en la seva línia. Una excelent i brillant posta en escena del Parsifal acompanyant K.Floriant Vogt, Anja Kampe, Held, König, Daniel i Jerkunica va significar el Wagner de la temporada. La cavalleria rusticana i Pagliacci van ser molt correctes amb especial menció per José Cura i Luciana d'Intino. Ens va fallar Carlos Alvarez. Der freischütz em va semblar fluixa i l'argument... Ariane et Barbe-bleu va ser interessant tan des del punt de vista musical com argumental. Té un paper de soprano esgotador. Els darrers comentaris són per Falstaff i Tamerlano. La primera no és un títol verdià especialment estimat per a mi però vaig tenir ocasió de viure una experiència posiblement irrepetible: veure-la primer des de la sala i després des de dintre de l'escenari barrejat amb tècnics i artistes, assistint als moviments de la escenografia i al maquillatge dels cantants. Jo puc dir que va ser una experiència al•lucinant. Difícilment la oblidarè. El Tamerlano de Haendel en versió de concert tenía l'alicient inicial de que cantava en Plácido Domingo. Com era d'esperar no és un paper especialment adient per a ell encara que el va salvar amb solvència. Però els altres cantants, especialistes en barroc, van donar una lliçò de cant especialment Bejun Mehta que juntament amb l'altre contratenor, Max Emanuel Cencic, la soprano Sarah Fox i amb papers menys lluïts Anne Sophie von Otter i Vito Priante. Confesaré que feia molt de temps que no m'ho pasava tant bé, i això que la òpera va durar quatre hores. Quan una música es bona i està ben interpretada no importa el temps.