Una de les propostes de viatge de Amics del Liceu per a aquest estiu ha estat el Festival d'Òpera de Munich. Téd una llarga tradició i acostuma a representar els títols de la temporada inmediatament anterior, incloent-hi els mateixos repartiments. És clar que també inclouen les posades en escena que en general són trencadores, unes més que unes altres. En el cas de les tres òperes vistes, I Capulleti només podia fer-la una soprano equilibrista doncs havia de cantar pujada a una pica de lavabo dirigint-se a Romeo pwnjat d'una creu. La idea sembla meravellosa, la realització, perillosa. Globalment el Tristay va ser molt ben resolt, en alguns moments espectacular, excepte en el tercer acte. I la Lucrezia bastant pobre, i com el aigua, incolora inodora i insípida
I Capuletti e i Montecchi amb una Kasarova insuperable i una Ekaterina Siurina,que va ser un descobriment,va significar un retrobament amb Bellini tan de temps absent de la nostra programació liceista. El Tristany i Isolda va tenir un repartiment de somni: Nina Stemme fantàstica) ,Ben Heppner (una mica passadet) i René Pappe (inmens).
I ara la Lucrezia Borgia: Algú va dir que la Gruberova fa de Gruberova i va fer de Gruberova. Vasallo va fer de Duc i Silvia Tro va substituir Nino Surguladze. Jo he de dir que tinc un sentiment ambivalent: continuo estimant-la per algunes coses i horroritzant-me per unes altres. I la veritat és que en aquests moments encara que va defensar amb dignitat el paper vaig veure que els anys no passen en va per ningú. Es una gran professional amb molts rercursos tècnics que li van servir per maquillar una escena final en la que es va veure en dificultats. Jo estava a tercera fila i això que te molts inconvenients té l'aventatge de que es perceben millor les virtuts i els defectes del cant. Un recital de Jonas Kauffman és com un petit tast del que ell pot fer i el concert del teatre Curvillies val més per la salas que per qualsevol altra cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada