La primera vegada que vaig sentir cantar a un contratenor pensava que aquella veu havia de ser obra del enginyer de so; es clar que no era en directe i per tant tenia una part de raó. Tenia una sensació ambigua: d'una banda "sonava estrany" i de l'altra et donava la possibilitat d'apropar-te a les veus dels castrati, encara que en la realitat això és impossible.
La pel·lícula Farinelli que ens apropava a la veu dels castrati si que havia jugat amb dues veus (mezzo i sopranista) per aconseguir la veu del castrat.
Però a poc a poc van entrar en els circuits operístics les veus dels contratenors. Joaquen Kowalsky i René Jacobs serien de la generació anterior. David Daniels i Andreas Scholl (que han actuat al Liceu) han donat pas als més joves: Bejun Mehta i Max Emanuel Cencic que cantaren el Tamerlano el juliol de 2011 i ara Philippe Jaroussky el jove francès de 33 anys que ens va oferir un programa de Haendel que va resultar magnífic. Acompanyat de la orquestra barroca de Freiburg que brillà tant en els fragments simfònics com en l'acompanyament del solista. Les dues àries del final de la primera part van ser electritzants (una d'Imeneo i la segona de Ariodante). La segona part va ser molt lluïda, àries de Giulio Cesare, Alcina, Radamisto i sobretot Agripina (una ària amb una pirotècnia endimoniada que va resoldre amb brillantor. Va afegir una cançó de Porpora, una ària de Rinaldo i Ombra mai fu, el Largo de Xerxes. La veritat és que varem gaudir del programa però també de la magnífica veu de Philippe Jaroussky,
Ah! vaig tenir la debilitat d'anar a que em signés un CD i fer-me una foto amb ell. Quan encara estigui més amunt en consideració, cachet etc. us ensenyaré la foto, el CD i la signatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada