...encara que maleïdes les ganes que ens queden. Aquests dies s'han posat en escena simultàniament dues òperes: La primera Il burbero de buon cuore de Martin i Soler dirigida per Jordi Savall, direcció d'escena de Irina Brook, coproducció del Liceu i el Real de Madrid. Com es diu que Martin i Soler és el nostre compositor del XVIII i que fins i tot Mozart el va admirar i li va compondre algunes àries (dues per aquesta obra) doncs hem de dir que és un gran compositor. No ho he mirat a fons però la presència de Martin i Soler als teatres d'Espanya ha estat més aviat escassa la qual cosa demostra que no és favorit del públic. Que la seva obra és important és indubtable però que des de Una cosa rara hàgim hagut d'escoltar L'arbore di Diana i ara Il burbero... potser és excessiu.
També es posa en escena una reposició, la de Les noces de Figaro amb la producció del Liceu i la Welsh de fa unes temporades i amb un repartiment de casa i de gent jove que podria, en aquest moment, ser una part de la solució del problema.
Sembla, segons els crítics que Il burbero està molt bé i de Les noces haurem de parlar un altre dia perquè els bruixots de les tribus encara no s’han pronunciat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada