La batalla de Legnano és una òpera en quatre actes amb llibret de Salvatore Cammarano. Va ser estrenada
el 27 de gener de 1849 al Teatro Argentina de Roma , obtenint un
rotund èxit.
Història
L'obra
va ser composta en plena eufòria dels esdeveniments revolucionaris de 1848
contra el domini austríac a Milà ,
és per tant una obra de marcat tint patriòtic.
Tot
i que l'estrena va ser un èxit, l'òpera va fracassar en la seva producció de
1850 de Gènova. Circumstàncies polítiques posteriors van fer que aquesta
òpera fos relegada a l' ostracisme pels censors austríacs, encara que va
continuar un tortuós camí amb canvis al llibret i títols i situacions diversos.
L'òpera
es representa rares vegades en els temps moderns. Es va veure el 1959 a
Florència i Venècia per commemorar el centenari de la Segona guerra
italiana d'independència , i a Trieste el 1963 (en cada ocasió,
protagonitzada per Leyla Gencer ). La Scala ha muntat l'òpera només dues vegades en l'últim
segle; una vegada en 1916 i una altra el 1961. El repartiment de 1961 va
ser gravat i inclou interpretacions de Franco Corelli , Antonietta Stella i Ettore Bastianini . L'òpera no es va
representar al Regne Unit fins el 31 d'octubre de 1960 quan va tenir la seva
estrena britànic a Cardiff , i va ser tan tard com el 28 de febrer de 1976
quan es va representar per la Amato Opera a Nova York . Dues representacions de concert s'han
presentat per la Orquestra
d'Òpera de Nova York , la primera va ser al gener de 1987
amb Matteo Manuguerra , Aprile Millo i Jerome Hines mentre que la segona es va
donar al novembre de 2001. Encara hauria de donar una altra interpretació
per la Òpera de Sarasota com a
part del "Cicle Verdi" de totes les òperes que acabarà el 2016.
Aquesta
òpera poques vegades es representa en l'actualitat, en les estadístiques de
Operabase apareix amb només 1 representació per al període
2005-2010.
La
battaglia di Legnano havia d’inaugurar la temporada 2013-2014 al Liceu. La raó
oficial, naturalment són les retallades. Han bescanviat la estrena per quatre
concerts i cap representació del compositor de Busetto. NOT COMMENT O SENSE
PARAULES.
Argument
L'acció es desenvolupa a Milà (actes I, III i IV) i en Com (acte II) durant el mes de maig de l'any 1176 .
Els soldats milanesos defensen la ciutat sota el comandament de Rolando. Retroba al seu amic veronès Arrigo, donat per mort durant la batalla. Arrigo es troba de nou amb Lida, en un altre moment la seva promesa, però que ara, per voluntat del seu pare, s'ha casat amb Rolando.
Arrigo, desesperat, entra a la «Companyia de la Mort», l'esquadró de caballaría cridat a la defensa de Carroccio , malgrat una carta angoixada de Lida, que intenta dissuadir-lo. Mentrestant Rolando, que es prepara per anar al combat, és abordat per Marcovaldo, un soldat alemany presoner, que li lliura la carta de Lida a Arrigo. La còlera de Rolando el fa inclina-rse per la venjança. Sorprenent a Lida i Arrigo en plena conversa, fa tancar el seu «rival» en una torre.
Arrigo, que no pot respondre a la crida del seu esquadró ,queda deshonrat, es llença des d'una finestra a les aigües del riu. Mentre Lida i dones milaneses preguen a Déu pels soldats, Barbarroja és derrotat en la batalla de Legnano .
Entre els soldats que tornen victoriosos, es troba Arrigo, greument ferit, qui, després de ser perdonat per Lida, mor, subjectant contra el seu cor l'estendard de Carroccio.
Cada acte té un subtítol:
Argument
L'acció es desenvolupa a Milà (actes I, III i IV) i en Com (acte II) durant el mes de maig de l'any 1176 .
Els soldats milanesos defensen la ciutat sota el comandament de Rolando. Retroba al seu amic veronès Arrigo, donat per mort durant la batalla. Arrigo es troba de nou amb Lida, en un altre moment la seva promesa, però que ara, per voluntat del seu pare, s'ha casat amb Rolando.
Arrigo, desesperat, entra a la «Companyia de la Mort», l'esquadró de caballaría cridat a la defensa de Carroccio , malgrat una carta angoixada de Lida, que intenta dissuadir-lo. Mentrestant Rolando, que es prepara per anar al combat, és abordat per Marcovaldo, un soldat alemany presoner, que li lliura la carta de Lida a Arrigo. La còlera de Rolando el fa inclina-rse per la venjança. Sorprenent a Lida i Arrigo en plena conversa, fa tancar el seu «rival» en una torre.
Arrigo, que no pot respondre a la crida del seu esquadró ,queda deshonrat, es llença des d'una finestra a les aigües del riu. Mentre Lida i dones milaneses preguen a Déu pels soldats, Barbarroja és derrotat en la batalla de Legnano .
Entre els soldats que tornen victoriosos, es troba Arrigo, greument ferit, qui, després de ser perdonat per Lida, mor, subjectant contra el seu cor l'estendard de Carroccio.
Cada acte té un subtítol:
·
Acte I: «Egli
viu» (Ell és viu);
·
Acte II: «Barbarossa» (Barabarroja);
·
Acte III: «L'infàmia» (La
infàmia);
·
Acte IV: «Morire
parell la pàtria!» (Morir per la pàtria!).
Al primer acte destaquem aquesta ària de Lida interpretada al 1957 per la gran Leyla Gencer.
Del segon acte destaquem aquest duo entre Arrigo i Rolando interpretats per F. Corelli i E. Bastianini. La Scala, 1961.
Al final del tercer acte els tres protagonistes canten aquest terzeto. D. Theodosiou, A.Richards i L.López-Linares a Trieste el 2012.
El final de la òpera és una exaltació patriòtica. De la mateixa representació de Trieste escoltem Per la salvata Italia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada