18.- Rigoletto

Rigoletto és una òpera en 3 actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Francesco Maria Piave, basat en l'obra teatral Le roi s'amuse de Victor Hugo. Va ser estrenada l' 11 de març de1851 en el teatre La Fenice de Venècia. És la segona òpera més representada al Liceu amb 359 representacions.

Un drama de passió, engany, amor filial i venjança amb una figura central, Rigoletto, el bufó geperut de la cort del ducat de Màntua.

Argument

L'acció es desenvolupa a la ciutat de Màntua (Itàlia), durant el segle XVI.

Acte I

S'alça el teló i apareix el palau del Duc de Màntua mentre s'escolta una música festiva. El Duc mostra el seu caràcter frívol i llibertí quan canta Questa o quella. 

Saimir Pirgu canta l'ària a concert de l'any nou de 2013 a La fenice de Venezia.

Conversa amb Borsa sobre una xicota desconeguda de què s'ha encapritxat. Marullo comunica als cortesans que el bufó Rigoletto oculta una amant. Rigoletto es mofa de diversos personatges les dones o germanes dels quals han estat cortejades pel Duc. Un d'aquests personatges burlats és Monterone a qui el Duc ordena arrestar. Monterone ix de l'escena maleint Rigoletto. És la famosa maledizione que portarà la perdició de Rigoletto.

Hi ha un canvi d'escena. Rigoletto torna a sa casa preocupat per la maledicció. Apareix el personatge de Sparafucile, un assassí professional que ofereix els seus serveis a Rigoletto. Aquest va expressant els seus sentiments i la seua condició de vida. Entra en la casa i hi troba la seua filla (a qui els cortesans havien confós com la seva amant). S'anomena Gilda i viu amagada i resguardada per son pare. Els dos personatges mantenen una conversa i Rigoletto insisteix molt que Gilda no isca més que a missa i que l'acompanye l'ama Giovanna.

El Duc arriba a la casa i s'assabenta que Gilda és en realitat la filla de Rigoletto. Suborna Giovanna i s'oculta en el jardí. Gilda confessa l'ama que està enamorada d'un jove que ha vist en l'església, que no és un altre que el Duc. En aquest moment apareix i li declara el seu amor. Junts canten E il sol dell'anima. El Duc conta a Gilda que és un estudiant i que s'anomena Gualtier Maldé. Fora se senten les veus de Ceprano i Borda que planegen el rapte de la suposada amant de Rigoletto, que en realitat és la seua filla. 

Patricia Wise i Alfredo Kraus van cantar a Madrid el 1989 

El Duc marxa. Quan Gilda es queda sola repeteix el nom del seu enamorat, cantant el Caro nome.

Aquest fragment l'interpreta Edita Gruberova en una pel·lícula dirigida per Jean Pierre Ponelle el 1983

A continuació té lloc una escena d'embull i confusió entre els cortesans i Rigoletto, que és burlat i enganyat per aquests, que aconsegueixen entrar en el jardí i raptar a Gilda. Quan Rigoletto se se n'adona és massa tard. Ple d'angoixa recorda i canta ah, la maledizione!

Acte II

L'escena és en el palau del Duc que està desesperat perquè en tornar a la casa de Rigoletto no ha trobat Gilda. Canta Parmi vedar le lacrime.

 Entren els cortesans i conten que han raptat l'amant de Rigoletto. El Duc s'adona que es tracta de Gilda i va en la seua busca. Entra en escena Rigoletto vestit de bufó, i molt angoixat els diu a tots Tindré la meua filla i després, Cortigiani, vil razza. Entra en escena Gilda que conta a son pare el li ha estat succeint des de fa algun temps, Tots els dies festius, en l'església. Rigoletto planeja venjar-se del Duc, mentre la seua filla demana que el perdoni. Rigoletto canta Si, vendetta.

Leo Nucci interpreta Cortigianni vil razza. el año 2009.

Diana Danmau i Zeljo Lucic cantan el ària de Gilda Tutte le feste al tiempo

Al final del acto Rigoletto expresa su deseo de venganza. El grandísimo Leo Nucci interpreta con Desiree Rancatore la malediziones en Parma el 2012. con bis incluído.

Acte III

Transcorre en una posada on es troben Rigoletto, Gilda, el Duc, el malvat Sparafucile i la seua germana Magdalena. Rigoletto vol demostrar a la seua filla com és de llicenciós el Duc. És quan aquest últim canta La donna è mobile (la dona és voluble) i després corteja a Magdalena.

I aquí tenim la conegudíssima "La Donna è mobile". Donem dos exemples de veus ben contrastades. Juan Diego Flórez i Luciano Pavarotti. A continuació el quartet del duc, Gilda, Rigoletto i Maddalena

Així la cantaba Luciano Pavarotti el 1982 amb un repatiment de luxe. Dirigia la Philarmònica de Viena Riccardo Chailly amb escenografia de Jean Pierre Ponelle

I aquesta és la versió de Juan Diego Flórez. al Semperoper  de Dresde

 Rigoletto planeja l'assassinat del Duc junt amb Sparafucile i després demana a Gilda que se'n vagi a casa, es pose roba d'home i fugi a Verona. La xicota obeeix. 

Un quartet amb Gilda, Maddalena, el duc i Rigoletto expresa els sentiments dels personatges. En aquestta gravació tenim a més el tenor Piotr Beczala interpreta també lLa donna e mobile.
Al Met va dirigir Micchele mariotti la temporada 2012-2013 

L'assassí i Sparafucile decidixen que després de la mort, el cos ha de ser ficat en un sac i llençat al riu.

Es desencadena una tempesta i el Duc decideix passar la nit en la posada. Magdalena tracta de convèncer el seu germà que no assassine al Duc sinó al bufó. Sparafucile s'escandalitza perquè no pot assassinar un client, però promet assassinar el primer home que es presente en la Taverna. Apareix Gilda (desobeint les ordes de son pare), vestida d'home i Sparafucile l'assassina en confondre-la amb un client.

Ja no hi ha tempesta. Rigoletto entra en escena i Sparafucile li lliura el sac. Quan es disposa a tirar-lo al riu sent la veu del Duc des de l'interior de la posada, cantant La donna e mobile. Horroritzat, obri el sac i veu la seua filla agonitzant encara. Gilda i son pare es penedixen del que ocorre i es demanen mútuament perdó. L'escena acaba amb un lament de Rigoletto que recorda la maledizione de Monterone.

I aquí veiem el final de la òpera.Sumi Jo i Leo Nucci el van cantar al Colon de Buenos Aires l'any 1997.