Encara que sembli molt establert, les versions de les òperes no són úniques. No només hi ha versions en italià i francés com es el cas del Don Carlo sinó que les edicions crítiques han tret o afegit músiques i lletres que s'havien perdut o no s'havien interpretat mai. Del Don Carlo hi ha una versión francesa en cinc actes, una en italià també en cinc actes i una italiana en quatre actes. Crec que la més completa és la francesa en cinc actes però en aquesta celebració m'he decidit per la italiana en cinc actes: Verdi parla italià.
Hi ha quatre versions: París, Viena. Milà i Mòdena totes elles amb variants. La obra està basad en la obra del mateix nom de Frederich Shiller.
Argument
Acte I
L'acció transcorre a l'any 1559 al bosc de Fontainebleau, durant la negociació de la pau entre França i Espanya. Segons els termes del tractat l'Infant d'Espanya, Carles, haurà de casar-se amb Isabel de Valois, la filla del rei de França, Enric II.
Per tal de conèixer la seua promesa, Carles ha vingut d'incògnit a França. En el transcurs d'una cacera organitzada pel rei, es troba amb Isabel, que s'ha extraviat de la companyia del seu patge Thibault. Sota pretext d'ajudar-la a trobar el castell, Carles l'aborda i s'inicia una conversa entre ells. Isabel li parla del seu pròxim casament i dels seus temors respecte a haver d'esposar-se amb un home que no ha vist mai. Per apaivagar les seues inquietuds, Carles li mostra una miniatura que representa a l'infant d'Espanya. A la vista del retrat, Isabel reconeix el seu interlocutor i un duo apassionat uneix els futurs marit i muller.
Freni i Carreras van cantar a la Scala el 1977
Aquest duo és interromput per l'arribada de l'ambaixador d'Espanya a França que ha vingut a anunciar la decisió del rei d'Espanya, Felip II, que és vidu, de casar-se ell mateix amb Isabel de Valois.
Aquesta notícia provoca l'alegria dels acompanyants de l'ambaixador, però sumeix en la tristesa els dos joves enamorats.
Acte II
- Primer quadre: En el claustre del monestir de Yuste a Extremadura.
Un monjo prega prop de la tomba de l'Emperador Carles V, mentre altres germans salmodien a la capella.
Carles, vingut per trobar en aquest indret la manera d'apaivagar les seues preocupacions, creu reconèixer la veu de Carles V, el seu avi, en la del monjo que resa.
Pavarotti, Dessi, Coni, Ramey, Dìntino. Scala. Riccardo Muti. 1994
La seua meditació és interrompuda per l'arribada del seu amic Rodrigo, marquès de Posa. Aquest acaba de tornar dels Països Baixos, on ha estat testimoni dels excessos de l'ocupació espanyola, i demana a l'infant que utilitze la seua influència davant del rei en favor dels flamencs. Carles, per part seua, li confessa el seu amor per la reina, la seua madrastra. Rodrigo li aconsella allunyar-se de la cort i anar a donar suport als flamencs. En separar-se, els dos homes es juren eterna amistat.
Kaufmann, Hvorostovsky interpretaron en duo en Moscu el año 2008-2009
Segon quadre : Als jardins del monestir.
Les dames de la cort departeixen alegrement. La princesa d'Eboli, tan bella com intrigant, comença a cantar una cançó.
Dolora Zajic interpreta a la princesa d'Èboli en la cançó del vel. La Scala 2008. dirigida per Gatti
Rodrigo aprofita aquesta reunió per a trametre a la reina una carta de sa mare (Caterina de ), a la qual adjunta una nota de Carles. Rodrigo suplica a la reina d'acordar una entrevista amb aquest. Aleshores apareix Carles i s'inflama, però Isabel li recorda que, malgrat tot, ara és sa mare. Desesperat, Carles se'n va.
"Io vengo a domandar a la mia regina". Duo de Don Carlos i Elisabetta. Carreras i Izzo D'Amico el canten l'any 1986 dirigits per Karajan a Salzburg.
El rei arriba envoltat de cortesans; s'estranya de veure la reina sola, cosa totalment contrària al protocol. Aleshores decideix despatxar de la cort espanyola la dama d'honor de la reina, la comtessa d'Aremberg, qui hauria d'haver tingut cura de fer companyia a la reina. La reina s'esforça a consolar l'exiliada.
Renata Scotto ens canta "Non pianger mia compagna" al MET el 1980. Dirigia J Levine
Rodrigo aprofita l'avinentesa per a defensar davant el rei la causa de Flandes.
Ferruccio Furlanetto i Piero Cappuccilli canten el duo ente el rei i Posa.
N.Ghiaurov i D.Fischer-Dieskau continuen el duo a "Ossò lo sguardo tuo" ROH Covent Garden G.Solti 1965
Sensible a la franquesa del marquès, el rei deixa anar confidències íntimes: atès que sospita una intriga entre el seu fill i la seua esposa, demana al marquès que els vigile, i li aconsella desconfiar del Gran Inquisidor.
Acte III
En aquest acte a la versió de Paris s'interpretava el ballet.
Robberto Abbado dirigeix l'orquestra de la RAI al gener 2013
- Primer quadre : De nit, als jardins de la reina.
Carles llegeix una carta que el cita a mitjanit. Veient una dona emmascarada que ell creu que és la reina, es precipita vers ella tot deixant anar paraules inflamades de passió. Però descobreix que es tracta de la princesa d'Eboli. Carles no pot negar a la princesa el seu error, i aquesta, veient-se menyspreada jura venjar-se'n. Rodrigo intenta calmar-la, però ella se'n va amb un to amenaçador.
"A mezanotte...Al mio furor". Al MET Levine va dirigir al MET aquesta versió amb V.Moldoveanu, T.Troyanos i S.Milnes
Aleshores el marquès aconsella Carles que li envie els papers comprometedors que poguessen estar en possessió seua.
- Segon quadre : Davant la catedral.
El rei, la reina, la cort, el clergat i el poble s'han aplegat; uns heretges condemnats per la Inquisició seran cremats.
"Spuntato ecco il di d'esultanza" o acte de fe. ROH Covent Garden 2008 dirigits per A.Pappano. R.Villazon, M.Poplavskaya, F.Furlanetto, S.Keenlyside són els protagonistes
Una delegació de diputats flamencs encapçalats per Carles interromp l'execució. Els diputats demanen al rei que escolte la seua súplica, però Felip II els fa arrestar. Carles, indignat, escomet son pare amb l'espasa, i a conseqüència d'això és arrestat pel seu amic Rodrigo. El seguici reial se'n va, mentre ascendeixen les flames de la foguera.
Corelli, Cabalé, Milnes, cantes aquest final del tercer acte al MET el 1972 dirigits per F. Molinari-Padelli
Acte IV
- Primer quadre: a l'alba, en el gabinet del rei.
Felip II està sumit en la tristesa de no ser estimat per la seua esposa.
"Ella giammai m'amó" l'Aria de Felip II cantada per Ferruccio Furlanetto a la ROH de Londres el 2008 dirigit per A.Pappano.
S'anuncia l'arribada del Gran Inquisidor. El rei l'ha fet venir amb el propòsit de preguntar-li si pot condemnar el seu fill a mort per haver-se rebel·lat contra ell. El Gran Inquisidor li respon afirmativament i, en contrapartida, reclama al rei la vida de Rodrigo, a causa de les seues idees subversives. Felip refusa.
Ferrucio Furlanetto i Eric Halfvarson canten el duo "Il gran Inquisidor. amb la mateixa orquestra director anteriors.
Arriba la reina, qui demana justícia pel robatori d'un estoig. Felip li'l dóna, l'obre i obliga la reina a reconèixer el retrat de Carles sobre un medalló. Davant l'acusació d'adulteri, Isabel perd el coneixement.
P.Buuchuladze, A. Marc, G.Casolla i G.Zancanaro canten el quartet "Giustizia, giustizia, sire" Bordeus, A.Lombard, 1992
A la crida del rei acudeixen Rodrigo i la princesa d'Eboli.
Quan Felip es penedeix de les seues sospites, la princesa confessa a la reina haver estat l'autora del robatori, amb l'objectiu d'acusar-la d'adulteri. Isabel, com a càstig, la deixa triar entre l'exili o ingressar en un convent.
Fiorenza Cosotto interpreta "O don fatale" a Viena dirigida per S.Varviso.
- Segon quadre: a presó.
Rodrigo visita a Carles a la presó. Li confessa que és un home en perill des que s'han descobert a sa casa els dos homes a la cel·la; l'un amb l'hàbit d'inquisidor, l'altre assassina Rodrigo amb un tret d'arcabús. En expirar, Rodrigo confia a Carles que Isabel l'espera l'endemà al convent de Yuste.
P.Domingo i L.Quilico canten "Son io mio Carlo..." al Met sota la direcció de J.Levine el 1983
El rei, escortat pel gran Inquisidor i uns prínceps, arriba per alliberar el seu fill, però aquest el rebutja. Se sent sonar la campana d'alarma i el poble penetra en la presó per tal d'alliberar l'Infant. Però finalment la intervenció del Gran Inquisidor descoratja el poble, que finalment pren posició al costat del rei.
Acte V
En el convent de Yuste, Isabel prega davant la tomba de Carles V.
"Tu che le vanità conosce". Montserrat Caballé ens interpreta una de les seves grans creacions
Carles arriba per anunciar la seua partida a Flandes. S'acomiaden, i en aquest moment arriba el rei en companyia del Gran Inquisidor. Aquest darrer vol fer arrestar l'Infant, del qual sospita que vol donar suport als flamencs. Carles es defensa.
L.Pavarotti i Daniella Dessi ens canten la escena final. Riccardo Muti. La Scala 1992.
En aquest moment arriba un monjo. Porta la corona reial i parla amb la veu del difunt emperador Carles V, que temps enrere havia triat Yuste per a retirar-se del món i morir en pau. El rei i tots els presents queden colpits d'estupor. El monjo protegeix Carles enduent-se'l cap a les profunditats del claustre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada