Entre el 30 de setembre i el 24 d'octubre han tingut lloc els quatre concerts sobre les vint-i-vuit òperes de Verdi que han estat "l'homenatge" que el Liceu ha dedicat al Bicentenari del com`positor de Busetto. Ja hem comentat la substituició d'almenys una òpera representada (o dos) en altres moments. Ni Bataglia di legnano ni Rigoletto han estat programades.
Respecte als concerts dues consideracons: La primera sobre els temes escollits. El meravellós Jaume Tribó ha fet, de ben segur, el que`ha pogut, però valorant que de cada obra hi havia molt pocs fragments, no semblava molt oportú rescatar peces que no s'interpreten mai, que només ho van fer una o dues vegades i poca cosa més. Per a mi el més significatiu va ser Aida, despatxada amb dos fragments, un dels quals era un pròleg que després "refregit" ha estat la obertura. És bo que es recordin composicions que son rares però ja dic que el context potser no era el més oportú.
En quant els cantants van anar quedant els prometedors i van marxar ls o les figures (tampoc no exagerem). Només hi va haver entusiasme en algunes intervencions de Leo Nucci, la qual cosa no deixa de ser significativa. A més en Bross, o la Rancatore donaven consistència a la representació dels cantants. Però després va anar baixant fins acabar en una mediocritat amb poques excepcions. Que els dos últims només comptés amb una soprano no crec que fos culpa de la programació de'n Tribó sinó de la imposibilitat de trobar altres cantants.
La "parroquia" està freda, com el teatre. Ja intentem dir-nos a nosaltres mateixos que no pot ser que això duri gaire, però en el fons estem tristos pel que hi ha i temerosos pel que pot passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada