27.- Otello

Argument

Època: Finals dels anys 1400.

Lloc: Ciutat costanera de l'illa de Xipre.

Acte I

Escena: Davant del castell. Prop d'una taverna. Sota la tempesta.

No hi ha preludi. S'alça el teló enmig d'una tempesta, mentre el poble de Xipre espera el retorn d'un vaixell venecià després d'una batalla amb els turcs. Otel·lo arriba sà i estalvi i anuncia que el vaixell turc ha estat vençut, i els xipriotes ho celebren.

Nino Verchi dirigeix la NHK de Tòkio al 1958. Màrio del Mònaco canta "Esultate".

Iago confessa a Roderigo que sap com aquest estima Desdèmona i li ofereix la seua ajuda, perquè odia Otel·lo. En un apart, Iago li diu a Roderigo que té un pla. En la taverna, Iago ofereix vi a Cassio, però aquest, en estar de servei, el rebutja. Iago el pressiona, i quan proposa un brindis per Otel·lo i Desdèmona, Cassio beu. Iago canta una tonada de bevedors i continua fent beure a Cassio. 

Peter Glosop, Aldo Botion, Michel Senecal i el cor de l'Òpera de Berlin dirigits per Von Karajan canten "Fuoco di gioia...- Innaffia l'ugola." l'any 1973.

Apareix Montano i reclama Cassio, que ha de fer guàrdia, però se sorprèn de veure'l borratxo. Davant la sorpresa de Montano, Iago explica que aquesta és la manera en què Cassio passa cada vesprada. Roderigo es riu de Cassio. Cassio li pregunta per què riu, i Roderigo respon, "Ric dels borratxos!" i Cassio l'ataca. Montano demana Cassio que es continga, però aquest treu l'espasa i amenaça amb obrir-li el cap a Montano. Cassio i Montano comencen a lluitar, i Iago envia a Roderigo a atreure l'atenció. Entra Otel·lo i ordena a Montano i Cassio baixar les espases. Otel·lo demana a l' "honest Iago" que explique l'origen del duel, però Iago li diu que no ho sap. Aleshores demana explicacions a Cassio, però aquest, afrontat, no pot dir res. Quan Otel·lo descobreix que Montano ha estat l'injuriat, s'enrabieja. Llavors apareix Desdèmona, i Otel·lo, en veure que el repòs de la seua jove esposa ha estat disturbat, declara que Cassio ha deixat de ser el seu capità. Tots acompanyen Montano, deixant sols Otel·lo i Desdèmona. Junts, es manifesten mutuament el seu immens amor. Otel·lo besa la seva esposa i se'n van plegats cap al castell.

Mirella Freni i John Vickers canten aquest duo d'amor sota la direcció de Karajan el 1973.

Acte II

Escena: El castell, junt al jardí.

Iago diu a Cassio que si actua tal com ell li diu, acoseguirà que Desdèmona el perdone, i atès que ella té una gran influència sobre sobre Otel·lo, farà que siga reinstaurat com a capità. Cassio va a l'encontre amb Desdèmona mentre Iago s'amaga al jardí. Iago, en un monòleg conegut com el seu Credo, confessa les seues intencions diabòliques.

Titto Gobbi, un gran Iago, va cantar aquest "Credo" a Tokio el 1959 sota la direcció de Alberto Erede

Apareixen Desdèmona i Emília, i Cassio comença la seua súplica a Desdèmona. Quan entren al jardí, Iago se'n fuig cap al castell. Simulant que no és conscient de la presència d'Otel·lo, que està caminant prop d'ell, exclama que està profundament ferit. Otel·lo li pregunta per què. Iago, amb respostes embarbussades i interessant-se en vagues qüestions, acaba preguntant a Otel·lo quins creu que són els pensaments de Iago. Finalment Iago confessa que Cassio i Desdèmona estan enamorats. Otel·lo se sent envaït per la gelosia, però vol proves contundents de la traïció de Desdèmona.

P.Domingo i P. Capuccilli canten Ora e per sempre addio a la Scala sota la direcció de Carlos Kleiber l'any 1976

Un grup de nens, mariners, i gent del poble envolta Desdèmona, lloant la seua bellesa i la seua puresa. Li deixen els seus presents i li desitgen felicitat abans d'anar-se'n. Desdèmona li demana a Otel·lo que readmeta Cassio. Li diu que aquesta situació la fa entristir, i li prega que el perdoni. Otel·lo, amargament li demana ajornar aquest tema per a una altra ocasió, pero ella insiteix. Otel·lo diu que té mal de cap i Desdèmona cobreix el seu cap amb un mocador de lli que Otel·lo li havia regalat, i que ella havia brodat amb motius de maduixes. Otel·lo el rebutja i exclama que no el necessita. Emília recull el mocador, mentre Desdèmona demana a Otel·lo que la perdoni. A part, Iago li demana el mocador a Emília. Quan aquesta es nega a donar-li'l, Iago el pren a la força. Otel·lo demana quedar-se sol, i Desdèmona i Emília surten. Iago pretèn anar-se'n, però torna. Otel·lo, envait per la gelosia demana a Iago que provi la infidelitat de Desdèmona; del contrari el mateix Otel·lo el matarà. Iago li explica que una vegada, quan ell i Cassio estaven dormint en la mateixa cambra, va sentir Cassio parlant a Desdèmona en somnis. En el somni, diu Iago, Cassio explicava a Desdèmona que havien de tenir precaució d'amagar el seu amor. Iago continua dient que es tractava només d'un somni, i que per tant no és una prova contundent — però de seguida li pregunta a Otel·lo si recorda el mocador que Desdèmona va brodar? Otel·lo respon que sí, perquè va ser el primer regal que li va fer. Iago li diu que va veure just el dia anterior Cassio amb ell. Otel·lo, ple de còlera, i agenollant-se, clama venjança. Iago s'agenolla al seu costat, i plegats juren venjar-se de Desdèmona.

"Era la notte. Casio dormia". Antonenko i Alvarez van cantar aquest duo a Salzburg el 2008 dirigits per R. Muti

Acte III

Escena: La gran sala del castell. Columnes.

Un herald anuncia que l'ambaixador de Venècia està a punt d'arribar. Otel·lo el despatxa. Iago explica el seu pla: portarà Cassió ací, mentre Otel·lo vigila, amagat. Abans d'anar-se'n, recorda a Otel·lo l'afer del mocador. Apareix Desdèmona i recorda a Otel·lo la petició sobre Cassio. Otel·lo li respon que encara té mal de cap, i li demana que cobrisca el seu cap amb el mocador. Quan Desdèmona porta un mocador diferent, Otel·lo li exigeix el que ell li va regalar. Quan ella li diu que no el té, Otel·lo diu que era un talismà i que si s'arriba a perdre hi haura un seguit de dissorts. Desdèmona exclama que ell només vol desviar el tema de Cassio. "El mocador!" demana ell. Desdèmona li recorda la fidelitat de Cassio envers ell. "El mocador!" torna a demanar. Desdèmona li prega que perdone Cassio. "El mocador!" demana ell una tercera vegada. Desdèmona crida d'horror. Otel·lo li diu que el mocador l'està acusant. Desdèmona suplica, assegurant que és fidel. Otel·lo, angoixat, empeny Desdèmona per a que el deixe sol.

Carlo Cosutta canta "Dio! mi potevi scagliar" a Manchester dirigit per Colin Davis l'any 1981.

Otel·lo lamenta el seu destí, quan de sobte Iago crida, "Cassio és ací!" Iago penetra i ràpidament indica a Otel·lo que s'amague. Apareix Cassio i diu que esperava veure-hi Desdèmona per a que l'assabentara sobre l'èxit de la seua petició davant Otel·lo. Iago, portant Cassio cap al lloc on Otel·lo està amagat li pregunta sobre les seues aventures amb aquesta dona. Cassio li pregunta: "Quina dona?", i amb un xiuxiueig Iago diu, "Bianca". Iago i Cassio riuen, i Iago s'emporta Cassio del lloc on s'amaga Otel·lo. De seguida Iago indica a Otel·lo que s'acoste, i quan ho fa, Iago enlaira el mocador de manera que Otel·lo puga veure'l clarament.

Sonen les trompes, anunciant l'arribada de l'ambaixador de Venècia. Iago adverteix Cassio que ha d'anar-se'n si no vol trobar-se cara a cara amb Otel·lo. Cassio se'n va, i Otel·lo decideix assassinar Desdèmona. Entren Lodovico, Desdèmona, Emília, Roderigo, i altres dignataris. Cassio s'amaga en part posterior. Lodovico comenta amb estranyesa l'absència de Cassio. Iago li diu que Cassio ha perdut la confiança d'Otel·lo, i Desdèmona afegeix que aviat hi serà restaurada. Otel·lo, mentre llegeix una carta del Dogo, es dirigeix a Desdèmona: "Hi tens la seguretat?" Iago explica al desconcertat Lodovico que la rehabilitació de Cassio és un desig de Desdèmona. Ella manifesta que és així, perquè té un gran afecte per Cassio. Otel·lo ordena silenci a la seua esposa. Desdèmona li demana perdó. Enfurismat, Otel·lo la qualifica de dimoni i la colpeja. Lodovico immobilitza Otel·lo davant la commoció dels presents. Otel·lo ordena la presència de Cassio, qui fa la seua aparició. Otel·lo comença a llegir el decret del Dogo, demanant a Desdèmona que estiga en silenci. Otel·lo anuncia que el Dogo el reclama a Venècia i que nomena Cassio com nou Duc de Xipre. Enrabiejat, Otel·lo llança Desdèmona a terra. La multitud demana pietat. A part, Iago diu a Otel·lo que aquesta és la nit adient per a prendre venjança. Iago proposa encarregar-se ell mateix de Cassio. Aleshores parla amb Roderigo, i el convenç que l'única manera d'evitar que Desdèmona se'n vaja de Xipre és assassinar el nou duc, Cassio, aquesta mateixa nit. Otel·lo acomiada tothom. Desdèmona s'acosta a comfortar-lo, però Lodovico se l'endú metnre Otel·lo la maldiu. Tothom surt, a excepció d'Otel·lo i Iago. Otel·lo, delirant amb el mocador, cau desmaiat. Iago posa el seu peu sobre el front d'Otel·lo, i surt. Fora del castell, el poble de Xipre celebra la victòria i canta la glòria d'Otel·lo.

K.Stoyanova, A.Twarowska, P Seiffert,F.Grunheber. cantaren a l'Opera de Viena el 2012 "A terra, si, nel livido fango"

Acte IV

Escena: Cambra privada de Desdèmona. És de nit. Una làmpada crema davant d'una imatge de la Mare de Déu.

Desdèmona i Emilia es disposen a anar-se'n al llit. Desdèmona demana a Emilia que dese la roba que va usar en la nit de noces, i li diu que si mor la soterren amb aquesta roba. Emilia li demana que no parle d'aquestes coses. Desdèmona recorda que sa mare tenia una serventa anomenada Bàrbara, i que es va tornar boja quan el seu enamorat la va deixar. Desdèmona canta la cançó del salze, i quan Emília està a punt d'anar-se'n l'abraça i es posa a plorar. Sola, Desdèmona resa a la Mare de Déu, després es deixa caure sobre el llit i s'adorm.

La cançà del salce i l'Ave Maria interpretats per Rene Crespin. Paris Sala Wagram 1958 Director Otto Ackerman

En silenci, Otel·lo entra. Deixa una simitarra al costat del llit, apaga el llum i es queda mirant Desdèmona. La besa tres vegades i aquesta es desperta. Otel·lo li pregunta si ha resat abans d'anar al llit. En preguntar-li ella per què, ell li respon que no vol matar la seua ànima. Desdèmona demana pietat, tant per a ella com per a Otel·lo. Otel·lo l'acusa de traïció, i li diu que ha de morir perquè estima Cassio. Desdèmona ho nega, i li demana que convoque a Cassio, per a que aquest corrobore que es tracta d'una infàmia, però Otel·lo li anuncia que Cassio és mort. Desdèmona torna a demanar pietat, però Otel·lo declara que és massa tard i l'estrangula.

Emilia pica la porta. Otel·lo dubta un moment abans de deixar-la passar. Li diu que Cassio ha matat Roderigo. "I Cassio?", pregunta Otel·lo. "Viu," diu Emilia. Desdèmona amb un fil de veu diu que ha estat acusada injustament. Emília, en veure-la moribunda, crida d'espant. Repetint la seua innocència, Desdèmona mor. Otel·lo la insulta, mentre que Emília acusa Otel·lo d'assassinat. Otel·lo respon que Iago ha provat que Desdèmona l'havia traït amb Cassio. Emília li diu que s'ha tornat boig, i quan aquest comença a amenaçar-la, crida demanant ajuda. Apareixen Iago, Cassio i Lodovico. Emília exigeix Iago que es desdiga de la seua acusació, però aquest la manté. Aleshores Otel·lo diu que el mocador regalat a Cassio ho prova tot. Emilia, horroritzada, explica com Iago li va furtar el mocador, llavors Cassio explica que va trobar-lo a sa casa. Apareix Montano i anuncia que Roderigo, abans de morir ha confessat el pla de Iago. Iago, brandant la seua espasa, aconsegueix fugir. Otel·lo, lamentant la mort de Desdèmona, se suïcida amb una daga. Mentre mor, besa tres vegades el cos mort de Desdèmona.

Giacomo Lauri Volpi interpreta "Niun mi tema" el final del 4 acte. Grabació de 1941.