Arriba Tosca, millor dit les Tosca's

En diset dies, quinze Tosca's.  Els cantants canvien, ara ho veurem. Però, i la orquestra, el cor i el director? Ah! i les regidores espero que rotin.
Per ordre cronològic i en l'ordre dels personatges: Tosca, Cavaradosi, Scarpia. Els altres els deixarem una mica de banda.
1) Sondra Radvanovsky, Vladimir Baykov i Ambroggio Maestri.
2) Martina Serafin, Alfred Kim, Scott Hendricks.
3) Fiorenza Cedolins, Jorge de Leon, Vittorio Vitelli.

Esperem que les veus responguin, sobretot en els casos dels més famosos..
En quant la producció, de ben segur produirà més d'un ensurt. Els tres coneguts escenaris quden reduit a un: Sant Andrea della Valle. Al primer acte veiem el retaule de l'altar major. Al segon acte (en teoria al Palau Farnese, se'ns mostra el retaule anterior per per la part d'endarrera. I finalment el Castel de SantAngelo és substituit pel retaule caugut a terra. TOT de riguró negre, de dol. La explicació del Paco Azorín es que al primer acte Tosca creu en Deu, al segon descobreix la maldat dels homes i al tercer el mon es destrueix per a ella. Sempre que hi ha una escenografia que intenta fer una relectura del argument, me'n recordo del que l'Anna Busquest explicava de l'Arena de Verona on un espectador irat, després d'una representació (no pas gaire moderneta) es dedicava a cridar "Morte a l'escenografo". Hi haurà crits com aquests?

Tres fragments, un de cada protagonista. Comencem pel dolent. Tre sbirri, una carrozza, Ruggero Raimondi 2001.



Ara Tosca ens canta el Visi d'arte. Maria Callas, Londres 1964.

.

I per acabar Mario Cavaradosi i l'Adéu a la vida ( E lucevan l'estelle). Josep Carreras, Roma 1994.