Interessant i amè. No us explicaré el curs (haver anat) però si alguna anècdota.
"En què es diferencien un terrorista d'una diva?" "En què amb el terrorista es pot negociar".
Entre molts d'altres cantants de diferents tessitures va parlar de Callas i de Caballé. La Callas tenia en la seva veu "la tragèdia grega", greus profunds i àgils aguts que li permetien abraçar papers molt diferents des de la Rosina del Barbero fins la Medea , la Tosca, la Norma, etc. I de fet la seva llegenda i el seu mite es van crear en només quinze anys de carrera. Després la veu se li va esguerrar i no va tornar a ser mai la mateixa.
De Caballé va destacar el seu fiato: aquest control de la respiració que li permet anar del fil de veu al forte i mantenir les notes i fer els legatos com ningú no ho ha aconseguit. La Caballé que és una lírica ha fet papers extraordinaris com la Lucrezia, Roberto Devereux, Norma, Tosca... i d'altres que ha adaptat a la seva veu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada