Ahir ens varen convidar al Liceu com a voluntaris a un aperitiu amb motiu del Nadal. O això vaig entendre jo. Perquè encara que vaig arribar tard amb rapidesa me’n vaig adonar que la cosa tenia més suc. Efectivament,els voluntaris i els caps de les visites del Liceu acompanyats del cap del Departament Tècnic, Lleonard Garuz, havien començat a recórrer l’escenari. Estava cobert el fossar de l’orquestra i hi havia la disposició d’un conjunt musical que a la nit interpretaven el Messies de Haendel popular. Allà ens varen mostrar noves perspectives de la sala i els seus instruments (càmeres de TV digital que se inauguraven aquests dies), Després, a l’escenari ens varem “introduir” a la escenografia de l’imminent “Simon Bocanegra” amb una plataforma horitzontal de miralls que puja i baixa i unes portes laterals també amb miralls que s’obren i tanquen segons sigui la localització de l’acció teatral. La sorpresa continuava. Al darrera i als costats de l’escenari vam poder accedir a llocs on mai podem fer-ho i és com el plaer del què és prohibit. I a més les perspectives són molt diferents.
El més interessant, sorprenent i desconegut va arribar després. Vam pujar a la zona interior de la làmpada. La perspectiva des dels oculs i vertical i horitzontalment era impressionant. I si no, mireu els testimonis gràfics. Varem veure a més de les llums, els canons de la il·luminació de l’escenari. Des d’un punt es veu la paret de l’escenari a la part més superior on l’artesà que va fer la decoració va deixar la seva empremta fent una màscara amb el rostre d’en Jordi Pujol.
Finalment i encara pujant més vam arribar ala pinta, un terra enreixat del qual pengen les bares que sostenen les làmpades que il·luminen l’escenari des de dalt i dels costats. I per sobre els motors que mouen tota aquesta complexa maquinaria, aïllats per no fer sorolls i tot amb una sensació de que funciona que quasi fa por. Quan alguns recordem com funcionava l’antic escenari a base de força humana i per què no dir-ho amb perills evidents, avui ens sembla que un Deus ex machina fa que tot funcioni quasi de manera inexorable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada