Després de les vacances d'estiu tornem amb els títols de Verdi
Les següents òperes de Verdi tenen tanta riquesa melòdica que s'haurien d'escoltar senceres. Com no és possible ni tampoc el nostre propòsit fer-ho sinó introduir els qui vulguin tastar-les per primera vegada, continuarem fent una selecció. Però serà difícil
Acte I
Accés al palau de l'Aljaferia a Saragossa, durant la guàrdia nocturna. Ferrando, el capità de la guàrdia, dóna instruccions als soldats que es mantinguin vigilants mentre De Luna vagareja agitat sota les finestres de Leonora, una de les dames de la princesa, de qui està enamorat. Luna està gelós d'un pretendent de Leonora, el trobador Manrico. Per tal de mantenir els soldats desperts, Ferrando narra la història del comte. Sembla que una gitana d'aspecte paorós, fa temps va exercir els seus poders màgics sobre el germà petit del comte, fent que esdevinguera dèbil i malalt i a causa d'això va ser cremada en la foguera com a bruixa. En morir, va demanar a la seva filla Azucena que la venjara, i aquesta ho va fer raptant l'infant. Tot i que no es van obtenir notícies de l'infant raptat, ni viu ni mort, el pare sempre va refusar de considerar-lo mort, i en el llit de mort encomanà al comte de Luna que no deixara de cercar-lo.
"All'erta! All'erta! Abbieta, fosca vegliarda!". Ferrando ès Thomas Tomasson en una representació de la ROH Covent Garden el 2002.
Canvi d'escena: jardí del palau de la princesa. Leonora confessa el seu amor per Manrico a la seva confident, Inés. Quan se n'han anat, el comte de Luna sent la veu del seu rival. Leonora, en la foscor, confon el comte amb el trobador, just quan el mateix Manrico apareix al jardí, i ella cau en els seus braços. El comte reconeix en Manrico el seu enemic, que havia estat condemnat a mort, i el repta a la lluita. Leonora intenta intervenir, però no pot impedir la baralla. En un moment de la lluita, Manrico té l'oportunitat de matar el comte, però una força misteriosa el fa aturar; confós, fuig.
Barbara Fritoli canta "Tacea la notte placida... Di tale amor che dirsi" en una representació a la Scala de Milà el 2001 dirigits per Riccardo Muti
Plácido Domingo i Piero Capuccilli interpreten "Deserto sulla terra" a Viena dirigits per Von Karajan l'any 1978.
Jose Cura, Dmitri Hvorostosky i Verónica Villarroel interpreten Di geloso amor sprezzato. a Londres ROH Covent Garden l'any 2002 sota la direcció de Carlo Rizzi.
Acte II
Campament dels gitanos. Els gitanos canten el famós cor de l'enclusa. Manrico és al costat de sa mare, Azucena. Azucena és la filla de la gitana cremada pel pare del comte de Luna. És vella, però encara cova desitjos de venjança.
El cor de gitanos o de la enclusa és un dels més famosos de Verdi. Aquí ens el canten el cor Argentino de la Plata el 2009. Argentina té una bona tradició operística
La gitana Azucena (Dolora Zajick) canta Stride la vampa en el Met en 2007
Els gitanos aixequen el campament mentre Azucena confessa a Manrico que poc després de nàixer ell, va intentar cremar el germà petit del comte de Luna, però que es va confondre i va llançar el seu propi fill a la foguera. Manrico s'adona que no és el vertader fill d'Azucena, no obstant, l'estima com si fora la seua vertadera mare, perquè sempre ha tingut cura d'ell i l'ha estimat.
Fiorenza Cosotto i Carlo Cosutta canten "Condotta ell'era ai ceppi". Firenze, 1977. Riccardo Muti.
Arriba un missatger i informa que Leonora, que creu que Manrico és mort, és a punt de prendre els vots en un convent. Manrico s'afanya a córrer per tal d'impedir-ho.
Canvi d'escena: davant del convent. El comte de Luna i els seus escuders intenten raptar Leonora. Leonora i les monges apareixen en processó, però Manrico impedeix al comte de Luna portar a terme els seus plans; es retroba amb Leonora i li proposa matrimoni.
Acte III
Campament del comte de Luna. Ferrando porta a Azucena, que ha estat capturada. Luna la reconeix i la condemna a la foguera. Canvi d'escena: Cambra en un castell. Leonora i Manrico viuen el seu amor. Ruiz, camarada de Manrico informa que Azucena serà cremada en la foguera. Manrico corre a salvar-la. (Cèlebre stretta: "Di quella pira!") Leonora defalleix.
Franco Corelli i Gabriela Sciutti canten "Ah si, ben mio....Di quella pira"
I com la pira és molt famosa, aquí teniu tres més
La de Franco Bonisolli (molt interesant)
La de Marcelo Alvarez (fluixa)
I potser la més coneguda i espectacular els darrers anys, la de Luciano Pavarotti.
Acte IV
Davant la presó del comte. Leonora intenta alliberar Manrico, que ha estat capturat pel comte.
D'amor sull'ali rosee i Miserere en una versió recent (2011) a Berlin amb tres intèrprets importants: Ana Netrebko, Jonas Kaufmann i Erwin Schrott
Leonora suplica clemència al comte de Luna i s'ofereix a ella mateixa com a pagament, encara que està disposta a enverinar-se abans del matrimoni. Canvi d'escena: Manrico i Azucena. Manrico intenta fer parlar Azucena, que sembla desvariejar. Finalment la gitana confessa. Leonora entra a la cel·la de Manrico i l'informa que està salvat, demanant-li que fugisca. Quan ell descobreix que Leonora no l'acompanyarà, refusa deixar la presó. Creu que Leonora l'ha traït, fins que descobreix que ha pres verí per tal de no haver de casar-se amb el comte i ser-li fidel. Mentre ella agonitza en els braços de Manrico ella li confessa que s'estima més morir amb ell que no viure amb qualsevol altre. El comte fa la seua aparició i troba Leonora morta en els braços del seu amant; així que ordena l'execució de Manrico. Quan el comte arrosega Azucena a la finestra per a obligarla a veure l'execució del seu fill, ella crida triomfant: "Ell era el vostre germà. Ara ma mare ha estat venjada!" i cau morta als peus de comte. El comte crida de desesperació.
Els quatre intèrprets assenyalats a la imayge van cantar vel 1978 a Viena sota la direcció de Karajan la escena final de Il trovatore: Ti scosta... Prima che d'altri vivere
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada