20.- La Traviata

ARGUMENT

Acte I

París i els seus voltants, a mitjan segle XIX. Violetta Valéry, cèlebre cortesana, oferix una festa en el saló de la seva casa de París. El comte Gastone es presenta amb el seu amic Alfredo Germont, un jove noble que fa temps que està enamorat de Violetta. Mentre passegen pel saló, Gastone conta a Violetta que Alfredo la vol, i que, quan estava malalta, va acudir cada dia a la seva casa per a interessar-se per la seva salut. Alfredo se'ls uneix i confirma les paraules de Gastone.

El baró Douphol, actual amant de Violetta, s'espera a acompanyar-la al saló, on li demanen que faci un brindis. Ell es nega a fer-lo i llavors és Alfredo el que invita els presents a alçar les copes.

Els convidats es traslladen a l'habitació del costat on s'escolta l'orquestra de ball. Violetta se sent marejada i demana als seus amics que vagin davant i que la deixen descansar fins que es recuperi. Alfredo entra i es mostra preocupat per la seva delicada salut. Després li declara el seu amor. Al principi Violetta el rebutja. No obstant això, hi ha alguna cosa en Alfredo que la commou. Quan el jove està a punt d'anar-se'n, ella promet tornar a veure'l l'endemà.

Els convidats se'n van. Ja a soles, Violetta, acostumada a gaudir de la vida amb llibertat i sense lligaments, es pregunta si l'atractiu pretendent que acaba de conèixer podria ser l'amor de la seva vida. Fora d'escena se sent la veu d'Alfredo que canta a l'amor.

Acte II

Quadre I

Tres mesos més tard, Alfredo i Violetta conviuen en una tranquil·la casa de camp als afores de París. Violetta està enamorada i ha abandonat totalment la seva vida anterior. Alfredo, a soles, medita feliç sobre l'amor que els uneix. Arriba Annina, la criada, que comenta a Alfredo que acaba de vendre a París una gran part de les pertinences de Violetta per a poder costejar la retirada vida en el camp. Alfredo, sorprés, se'n va immediatament cap a París per a ocupar-se personalment de l'assumpte.

Violetta torna a casa i rep una invitació de la seva amiga Flora per a una festa a París aquella mateixa nit. Un criat anuncia una visita. És el pare d'Alfredo, Giorgio Germont, que demana a la dama que trenqui la relació amb el seu fill, ja que la mala reputació de Violetta amenaça el compromís de la seua filla amb un jove de bona família. Amb gran remordiment i horroritzada, accedix a la cruel petició de Germont. Aquest, en un gest de gratitud pel seu sacrifici i admirat per la noblesa de la dama, la besa al front i ella es queda plorant.

Violetta dóna a Annina una nota dirigida a Flora en què accepta la invitació a la festa. Es disposa a escriure una carta a Alfredo. Aquest apareix i ella amb penes i treballs pot controlar la tristor. Li parla repetidament del seu amor incondicional i es despedeix d'ell sense explicacions. Abans d'anar-se'n cap a París, Violetta entrega al seu criat la carta que ha redactat per a Alfredo. Quan aquest la llegeix se sent defallir. Germont apareix en aquell instant i tracta de consolar el seu fill. Però Alfredo sospita que el baró està darrere d'esta separació, ja que la invitació a la festa de Flora que troba damunt de la taula del despatx així li ho confirma. Enfurismat, decidix acudir aquella nit a la festa. Germont intenta aturar-lo però Alfredo se'n va.

Quadre II

A la festa, el marqués d'Obigny conta a Flora que Violetta i Alfredo s'han separat. L'amfitriona crida els artistes perquè entretinguen els convidats. Gastone i els seus amics s'unixen als toreros i canten. Violetta arriba amb el baró Douphol. S'adonen de la presència d'Alfredo a la taula de jocs. Quan els veu, clama que s'emportarà Violetta a la seva casa. Molest pels comentaris d'Alfredo -aquesta nit afortunat en el joc-, el baró s'assenta a jugar amb ell. Alfredo guanya un bon grapat de diners en les apostes. Flora anuncia que el sopar està preparat. Mentrestant tots surten de la sala, Violetta invita Alfredo a abandonar la festa, ja que té por que la ira del baró el porti a reptar-lo a un duel. Aquesta malinterpreta la seva preocupació i li demana que admeti que està enamorada del baró. Ella ho reconeix amb gran pesar. Alfredo, furiós, fa vindre els convidats perquè siguin testimonis del que ha de dir. Humilia i denuncia Violetta públicament i llança els diners que ha guanyat als seus peus com a símbol vergonyós de deute que ha quedat saldat.

Ella cau desmaiada. Els convidats recriminen Alfredo. De sobte entra en el saló Germont, que de seguida comprèn què ha passat i rebutja indignat el comportament del seu fill. El baró repta Alfredo a un due
 

Acte III

Habitació solitària de la casa de Violetta a París. El doctor Grenvil anuncia a Annina que Violetta no viurà molt més, ja que ha empitjorat a causa de la tuberculosi. Sola a l'habitació, en la misèria, Violetta llegeix una carta en què Germont li fa saber que el baró només va sortir ferit del duel amb Alfredo. També la consola contant-li en la missiva que ha informat el seu fill del sacrifici que ella ha fet per ell i per la seva germana, i que envia Alfredo a veure-la immediatament per a demanar-li perdó. No obstant això, Violetta sap que és massa tard.

Annina entra en la desolada habitació per a anunciar l'arribada d'Alfredo. Els amants es retroben i Alfredo suggerix anar-se'n de París. Però ella sap que el temps se li acaba. El pare d'Alfredo arriba amb el doctor i es lamenta pel que ha fet. Violetta mor als braços d'Alfredo.

FRAGMENTS

ACTE PRIMER

En una festa Alfredo, el noi, li declara el seu amor a Violeta, la noia. Brindis. Teatre Verdi Busetto, 2002. Zeffirelli. Stefania Bonfadelli, Scott Pipper. Domingo



Però aquesta, pel que ja heu llegit, encara que enamorada, acaba decidint que no vol cap lligam. Edita Gruberova. Venezia 1992. Shicoff. Pizzi. Rizzi.



ACTE SEGON (QUADRE PRIMER)

La parella ha anat a viure al camp. Són feliços pero tenen dificultats econòmiques. Mentre Alfredo va a demanar ajuda al seu pare, Aquest, Giorgio Germont, es presenta a Violetta i li demana que per l'honor familiar, abandoni Alfredo. Aquesta decideix sacrificar-se i s'acomiada d'Alfredo sense dir-li les causes.



El pare Giorgio Germont li recorda a Alfredo la seva infantesa en un ària per a baríton del millor de la producció verdiana. "Di Provenza". El gran Leo Nucci la interpreta en el Royal Opera House el 1994



ACTE SEGON (QUADRE SEGON)

Enfurismat, Alfredo va a la festa de Flora i davant tothom llença diners a Violetta que cau desmaiada. Canta Cerny al festival de Herrenchiesse el juliol de 2007



ACTE TERCER

Després que Alfredo la rebutgés pensant que havia tornat a la seva antiga vida, Violetta, malalta, rememora el passat "Addio del passato". El final s'apropa. Angela Gheorgiu la canta a la Opera de Nova York el 2006.


Alfredo i Giorgio Germont arriben per demanar perdó a Violetta. Però és massa tard. Georghiu-Cura a la Arena de Verona el 2003 sota la direcció de Daniel Oren