23.- Un ballo in maschera

Nota inicial

Un ballo in maschera (Un ball de màscares) és una òpera en tres actes de Giuseppe Verdi sobre llibret d'Antonio Somma. Està basada en el llibret d'Eugène Scribe Gustave III al qual va posar música Daniel Auber, inspirat al seu torn en els esdeveniments que van envoltar l'assassinat del rei Gustau III de Suècia en un ball de disfresses l'any 1792. L'estrena va tenir lloc alTeatro Apollo de Roma, el 17 de febrer de 1859.

Un ballo in maschera va ser una de les òperes més problemàtiques de Verdi. Durant la seua composició, la censura va exigir grans canvis, fins i tot demanant més alteracions de les que Verdi estava disposat a acceptar. Aleshores, Verdi va trencar el contracte amb el teatre, que el va demandar, i Verdi va contraatacar amb una demanda per difamació. Finalment la lluita legal va concloure amb la retirada de les acusacions per part del teatre, i amb el compromís de Verdi d'acabar l'òpera. Malgrat tot, abans de l'estrena a Roma, l'acció va haver de traslladar-se d'Estocolm a Boston i el rei Gustau va ser substituït pel comte de Warwick, atès que les autoritats no permetien que una obra de teatre incloguera un regicidi.

Lloc de l'acció: Boston, (Massachusetts).

Temps: finals del Segle XVIII.

Acte I

Quadre I

El comte de Warwick, Riccardo, obra la seva audiència matutina a la que assisteixen diversos súbdits, entre ells alguns enemics seus que planegen el seu assassinat. El patge Oscar li proporciona la llista de convidats al pròxim ball de màscares. La llista inclou Amèlia, esposa del seu secretari Renato, de la qual el comte està enamorat en secret. 

Luciano Pavarotti interpreta "La rivredo nell'estasi" al MET el 1980 dirigit per G. Patané

Renato posa en guàrdia el comte davant els rumors de conspiració. El comte es troba alleujat de què Renato no sospiti els seus sentiments vers la seva esposa, i no fa massa cas de les advertències. Un jutge sol·licita l'exili d'Ulrica, una bruixa, però el patge Oscar la defensa. El comte, divertit proposa d'anar a visitar la vella bruixa.

D'una representació a Parma el 2011 escoltem l'ària d'Òscar "Volta la terrea" interpretada per Serena Gamberoni i la direcció de Gianluigi Gelmetti

Quadre 2

A la cabana de la bruixa. La vella està envoltada d'una gran gentada que demana els consells més diversos. El comte i la seva cort han assistit d'incògnit.

La bruixa Ulrica profetitza a "Re dell'abisso, affrettati" el què ha de passar. La gran Ewa Podles, a Madrid el 1998, dirigida per Luis Anton Garcia Navarro



Un mariner demana saber quina recompensa rebrà pels llargs anys de servei al comte. Riccardo li introdueix a la butxaca uns diners i una carta de recomanació. Una dama noble demana consell per oblidar un amor prohibit. Es tracta d'Amèlia, que també ha assistit d'incògnit. Ulrica li recomana unes herbes que haurà de recollir ella mateixa per la nit prop del patíbul. Amèlia decideix anar per les herbes, i Riccardo sospitant que ell mateix pot ser l'amor prohibit, decideix seguir-la. Riccardo, disfressat de pescador, li demana a Ulrica pel seu futur. Aqueste profetitza que serà assassinat per la primera persona en estrènyer-li la mà, que resulta ser Renato. Tots desconfien de la veracitat de la profecia, tot i que Ulrica intenta convèncer-los de la seva infal·libilitat.

Claudio Abbado dirigia la orquestra del Covent Garden l'any 1975 i Plácido Domingo cantava "Di tu se fedele"

Acte II

Amelia busca les herbes màgiques.

Katia Ricciarelli canta "Ecco l'orrido campo. Ma dall'arido stelo divulsa" al MET el 1980 diridida per G. Patané.

Apareix Riccardo, que li confessa el seu amor. Ella no sap ben bé què fer, perquè també estima el seu espòs. Arriba Renato i adverteix a Riccardo del perill que corre a causa de la conspiració. Riccardo ha d'anar-se'n i deixa la dona emmascarada en companyia de Renato, demanant-li que la porte a la ciutat sense preguntar-li el seu nom. Apareixen llavors els conspiradors, que ataquen Renato confonent-lo amb el comte. Amèlia, en intentar protegir-lo, desvetlla la seua identitat. Els conspiradors es burlen de l'espós enganyat, i ell, furiós de gelosia cita aquests per a l'endemà.

Lado Ataneli com Renato, Simon Orfila com a Samuel i Celestino Varela com a Tom tanquen el segon acte ("Ve si de notte") en la "escandalosa" representació liceísta de la temporada 2000-2001.

Acte III

Quadre I

Renato decideix venjar la seua vergonya assassinant Riccardo en lloc de la seua esposa, aquesta demana veure al seu fill.

Aprille Millo canta al MET el 1990 "Morro ma prima in grazia" sota la direcció de James Levine.

 Arriben Tom i Samuel, i es decideix que serà Renato qui matarà el comte. 

Leo Nucci canta "Eri tu chi machiavi..." el 1992 a Nova York sota la direcció de J. Levine.

En una conversa entre Oscar i Amèlia aquest li dóna la invitació per al ball de màscares. Amèlia sospita que el ball pot ser una trampa mortal per a Riccardo.

Quadre II

Gabinet del comte. Riccardo, que es deu tant a l'amistat amb Renato i a l'amor a Amèlia, decideix enviar tots dos a Anglaterra per tal d'evitar temptacions. Rep una carta anònima (d'Amèlia) que el posa en guàrdia de nou front a un intent d'assassinat, però el compte no en fa cas.

Josep Carreras canta  "Ma se m'e forza perderte.."  a Paris el 1981.Dirigia Jean Claude Casadesus.

Quadre III

El ball de màscares. Els conspiradors disfressats dissimulen entre el públic assistent. Renato obtè d'Oscar amb amenaces quina disfressa porta el comte. Amèlia intenta que el comte abandone el ball. Finalment el comte és assassinat per Renato. El comte, moribund, perdona els conspiradors i revela que Amèlia mai no ha estat infidel al seu espòs.

Finale. Concertante. Riccardo: F.Meli. Parma 2011. Director G. Germetti.