22.- Simon Boccanegra

Sinopsi argumental

Temps: mitjans del Segle XIV.

Lloc: Gènova i la seva rodalia.

Pròleg

Paolo persuadeix Pietro a donar suport al nomenament de Simon Boccanegra com a dux de Gènova. Boccanegra accepta, pensant que amb el nou càrrec Fiesco acceptarà que puga veure la seua filla, a la que son pare manté empresonada justament per a impedir la unió d'aquesta amb el plebeu Boccanegra. Pietro expressa també el seu suport a Boccanegra. Apareix Fiesco, dolgut perquè la seua filla ha mort, no obstant no dóna la notícia de la mort a Boccanegra.

Ruggero Raimondi interpreta sota la direcció de Claudio Abbado l'any 1984 a lÒpera de Viena "Il lacerato spirito"

Boccanegra s'acosta a Fiesco i li demana perdó. Aquest promet clemència només si Boccanegra li atorga la custòdia de la filla que Boccanegra va tenir amb Maria. Boccanegra li explica que aquesta filla va desaparèixer en estranyes circumstàncies. Boccanegra penetra en el palau de Fiesco i troba el cos sense vida de la seua estimada, fora el poble l'aclama com a nou dux.

Acte I

Escena 1

Vint-i-cinc anys després. El dux ha desterrat la majoria dels seus oponents polítics i ha confiscat les seves propietats. En el castell Grimaldi, Fiesco, per evitar ser descobert, usa el nom d'Andrea Grimaldi, i conspira junt amb altres enemics de Boccanegra, per destronar aquest. Fa anys, els Grimaldi van adoptar la filla de Boccanegra i néta de Fiesco, que es trobava recollida com a òrfena en un convent. La van anomenar Amelia, esperant que heretara la fortuna familiar, en haver estat desterrats els seus germans. Amelia espera el seu amant, Gabriele Adorno.

Anja Harteros interpreta a Amèlia en "Come in quest'ora..." l'any 2010 a la Scala de Milà. Dirigia Gianandrea Gavazzeni.

Aquest fa la seva aparició, i Amelia l'avisa dels riscos que corre en participar en la conspiració. S'anuncia que el dux està a punt d'arribar. Amelia, tement que li siga arranjat un matrimoni forçat amb Paolo, urgeix Adorno a demanar la seua mà a son pare. Fiesco accepta però revela que Amelia és d'origen humil. Quan Adorno manifesta que això no és un impediment per a ell, Fiesco beneïx el matrimoni. Apareix Boccanegra. Perdona els germans exiliats d'Amelia, però aquesta refusa el matrimoni amb Paolo. Quan confessa a Boccanegra que és adoptada, ell s'adona que es tracta de la seua filla perduda.

K.Ricciarelli i P.Capuccilli canten "Figlia a tal nome", el duo de Amelia i Simon al Tokio l'amy 197 sota la direcció de Oliverio de Fabritiis. 

Finalment reunits, manifesten la seua alegria. Quan aplega Paolo, Boccanegra li nega el permís per al projectat matrimoni. Enfurismat, Paolo decideix raptar Amelia.

Escena 2[modifica]

Sessió del Senat. El dux és interromput pel so de la multitud que demana el cap de Boccanegra. Ordena que s'obrin les portes i la gentada penetra arrosegant Adorno. Adorno confessa haver assassinat Lorenzino per l'intent de rapte d'Amelia, ordenat per un oficial desconegut. Adorno creu que es tracta de Boccanegra i està a punt d'atacar-lo quan apareix Amelia i atura la baralla. Boccanegra arresta a Adorno. Bocanegra arriba a la conclusió que l'autor de l'intent de rapte ha estat Paolo, i obliga a tothom, fins i tot al mateix Paolo, a maleir al culpable.

Plácido Domingo canta com a bariton el paper de Simon el final del primer acte "Plebe, patriza..." Amèlia és Marina Poplavskaya. La representació va ser a la ROH el 2010 dirigits per Pappano

Acte II

Paolo i Fiesco discuteixen els plans per a assassinar Boccanegra, però Fiesco hi refusa. Paolo li diu a Adorno que Amelia és amant del dux, amb l'esperança que Adorno assassinarà Boccanegra. Amelia apareix, i Adorno l'acusa d'infidelitat.

Josep Carreras canta l'aria d'Adorno "Cielo pietoso..." a l'Opera de Viena el 1984.

Ella declara que només estima a Adorno, però no explica que Boccanegra és son pare perquè la família d'Adorno va ser assassinada pel dux. Adorno s'amaga en aparèixer Boccanegra. Amelia manifesta a Boccanegra que estaria disposta fins a morir per Adorno. Boccanegra es compromet a perdonar-lo. Beu d'una botella de vi enverinada i cau adormit. Adorno intenta matar-lo, però Amelia l'atura. Boccanegra es desperta i revela que Amelia és la seua filla. Adorno demana perdó i promet lluitar pel dux.

Acte III

Paolo és condemnat a mort per liderar la conjura contra el dux. Fiesco ha estat posat en llibertat. Paolo confessa a Fiesco que ha enverinat Boccanegra. Fiesco es plega davant de Boccanegra, que és moribund. Boccanegra reconeix el seu vell enemic, però és feliç de dir-li que Amelia és la seua néta. Fiesco sent un gran remordiment i confessa a Boccanegra l'enverinament. Adorno i Amelia, recentment casats, troben el pare i l'avi reconciliats. Boccanegra demana que Adorno siga nomenat el seu successor, i després mor, Fiesco proclama el nou dux.

La tràgica història acaba amb la mort de Simon Boccanegra. Nucci, Rey, Sartori, Polgar són els seus intèrprets a la ROH dirigits per Antoni Pappano l'any 2009.