Dijous passat no vaig poder anar al Liceu a sentir les Escenes del Faust de Goethe de Robert Shumann. Si he de dir la veritat no sentia entusiasme per aquesta mig òpera mig simfonia, a més sense escenografia (cosa, d’altre banda difícil de fer). Sembla que la primera part és una mica més pesada però la segona és interessant des del punt de vista musical i de text. De fet és com la obra de Goethe: la primera part més filosòfica, la segona més vital. Els cantants, la orquestra i el director van estar en un bon to.
Com sempre va anar la Ll. i, en aquesta ocasió, el seu marit J. També hi va anar el meu amic i abonat al Liceu l’A. Que es va endur una bona enrabiada perquè es pensava que era el Faust de Gounod, el què anava a sentir. No va quedar gaire convençut de les explicacions que li varen donar i fins i tot em va enviar un sms en què mostrava la seva decepció.
Aquest any ens han confós amb tots els Faust. I encara queda el Faust dels ballets de Montecarlo. No et preocupis, no ens toca.
Jo crec que ets una mica exagerat: pensa que fins i tot a l’Alier li ha agradat i això si que és notícia.
2 comentaris:
Infaust Schumann. Ja sé que l'obra no en té la culpa i que les comparacions són odioses, però sincerament, per a mi va ser una inauguració de la temporada força deslluïda. De fet, força llocs buits durant la primera part i desbandada general en la segona. A veure que ens depara Le Grand Macabre... Espero que aviat ens puguis informar.
Si te'n refies de El gran macabre...Hauràs d'esperar la Linda...
Si no hi havia gent pensa que serà la norma de la temporada. Han desertat molts abonats i només s'han comprat entrades per les òperes més populars o que més els hi agraden.
Publica un comentari a l'entrada